El ball de bot i els seus beneficis: Aixecar-se amb un somriure, sentint els peus i garrons cansats, però amb una sensació de satisfacció que t’il·lumina el dia.
Una de les ballades mítiques d’aquesta temporada és la de les festes de la Real a Ciutat. És un dia on ja saps que quasi no hi cabrem, perquè sempre està de gom a gom. Abans fins i tot eren dos els dies de ball per les festes realines. Però bé, a poc a poc, tot torna a la normalitat.
Ballar amb Esclafits sempre és una festa, és un goig, és difícil tenir els peus aturats. Els artanencs entengueren perquè els llonguets ballam amb els braços ben a l’aire. Rotlos estrets, concèntrics, apilotonats, però així i tot amb gràcia. És un poc “batalla campal”. M’atreviria a dir que t’arriba a emprenyar perquè passes pena de pegar a qualcú. Hi ha gent que no mira prim i malgrat el poc espai, intenta ballar ben ample. Encara no entenc com posen cadires damunt la plaça… Què hi farem! Però és un dels dies que podríem passar llista. Per sort o per desgràcia n’hi ha de triats, no tots queden durant el llarg de la festa i després poguérem estar més espaiosos.
Mata Escrita no sona precisament lent. Ens fa espolsar-nos la vessa amb les seves lletres reivindicatives i ritmes intuïtius. La veritat és que és d’agrair el no conèixer la peça i encertar la volta.
Trobar-te balladors que coneixes poc, però saps que han crescut amb tu dins aquest món del folk; és una sensació fantàstica. Més m’agrada veure balladors nous, que ho intenten, que tenen una il·lusió boja de botar i seguir tots els punts. Nins i nines ben jovenets que et podrien donar lliçons dels passos del bolero de Castelló. Quin gust de veure’ls! Tenim futur! També n’hi ha dels que han format una família i aprofiten per venir a fer qualque ballet.
Ai els novells, què en pas de gust de la seva energia. Em recorda els meus “vint-i-pocs” amb la L al cotxe i venga fer carreteres i conèixer pobles gràcies al ball. En part, escric per ells, perquè quedi constància del procés que estant tenintles ballades. Ahir m’arribaren a comentar: «Es que, per sortir a sa bullanguera n’han de saber molt, com ho fan per entendre que canviaran el punt? Com s’entenen? I quan surt més d’un home com ho fas per “guanyar” i quedar en mig?» I aquí te n’adones de la riquesa i la sort que tenim de la nostra cultura.
Després de l’exercici convendria una bona estona d’estiraments per poder seguir amb aquesta afició tan maca molts d’anys!
Salut, que visca Sant Bernat!
Us adjunt un article de Clàudia Darder al diari Ara, que precisament remarca el que he esmentat: El ball de bot, més intergeneracional que mai.
Gràcies i fins aviat amants de la cultura popular!
El blog de Madò Llucia 