Category Archives: Ballades

Massa preguntes a l’Aire

Què és correcte? Què és autèntic? Quin valor li hem de donar? Ho guardam a un calaix o ens ho feim nostre? Del programa Aire vull pensar que vol arribar a tothom, sobretot a gent que no és “folkie”, i que només tenen 45 minuts. D’acord, no va estar del tot malament, ja era hora que es xerràs de folk a la televisió però, molta gent ja n’ha fet el comentari. I jo també consider que si et dediques a fer un programa de divulgació televisiva que arriba a milers d’espectadors hauria de ser més plural i més objectiu. M’agradaria remarcar les bones explicacions de Francesc Vallcaneres i na Miquelina, em passaria hores escoltant-los.

El programa es desenvolupa dient que hi ha discussions i debats sobre l’autenticitat del ball de bot, però en cap moment anomena quins i ni les planteja. Que tanta sort, perquè no haguessin sortit del seu llombrígol. Havent-hi tantes escoles com hi ha i altra gent que hi ha investigat… no hi queda reflectit. Aquest és el problema, que en vers de xerrar-ne, cada escola es pensa tenir la pedra filosofal i no surt de la seva teoria. Quantes vegades heu sentit: “Noltros sí que anam ben vestits, això es duia així!” o “Noltros ballam mallorquí i no com a plaça”. Per què no compartim enriquint la nostra cultura? La unitat no vol dir uniformitat. Per qui no n’entén i mira el programa, pareix que només existeix una escola de ball. Hem pogut observar que hi ha frases molt categòriques i no s’atura a reflexionar altres visions o maneres de fer. I no estic qüestionant en cap moment la feina del folklorista Bartomeu Ensenyat! Ni molt manco. El seu treball és imprescindible, però no únic; ja es ballava abans. Què hagués estat del ball de bot sense la seva aportació? Per així com l’entenem ara és essencial, però en realitat mai ho podrem saber. 

I què en podem dir de la música? Va des de la tradició a les noves músiques, conservant tot l’esperit folk. Així com en el ball hem vist una variació “modernitzadora” però també ens trobam els conservadors que replegarien tot el saber d’un moment donat dins una vitrina, hem vist noves propostes com Folk Souvenir, Cap de turc o els Ferments de Miquel Brunet.

Com que sempre hem sentit el “noninó” o el “tira-li cosetes” no ens adonem de tot el bagatge cultural i musical que tenim al darrere. És el de sempre, fins i tot li ha quedat un regust a ranci. Per què? Com bé explica Miquela Lladó a Aire, molta gent ho recorda com el què es va reconstruir a l’època franquista. No hem de tenir por a les iniciatives de cultura viva donades a la societat illenca actual. Us convid a cercar el disc de Marusa Cano i veureu el canvi, bastant nou pels anys 80.

Hi ha hagut diferents estils musicals que han reflectit el nostre bagatge musical. Recordam l’obra mestra de Toni Roig Al-mayurqa Clàssic. També Enrique Pastor publicà obres de concert Sa nostra terra (1979), Jota marinera, Sor Tomasseta, Parado de Valldemossa, Jota de sa potada, Copeo matancer, etc. per a orquestra o banda de música. D’altres composicions actuals d’agrupacions de ball de bot per a tocar conjuntament amb banda, com són Connaught un fandango per a xeremies ( i banda) o Somni de lluna, d’ Antoni Galmés Matamalas.

Què me’n deis dels arranjaments d’Antoni Genovart dels Xeremiers del Puig de Sa Font. O Ballugall, que ambdós, fan adaptacions de les peces clàssiques canviant les tonalitats, fent que cobrin vida. Per què qui diu que abans sonessin així? Heu pensat que pot ser el dia que transcrigueren una melodia el sonador de pagès no estava inspirat o ho va voler variar?

Són massa preguntes a l’aire, el que sí que sabem és que el que queda estàtic es rovella i la cultura viva mai no mor.

 


Diumenge de l’Àngel ’16

Quan anys deu fer que l’aparcament del Castell de Bellver no s’ha asfaltat? Podríem exigir una subvenció per soles de sabata? Sé cert que tots ens les deixam any rera any.

Per sort el temps ens sol acompanyar en aquest dia de germanor tan maco. Ben encertat el canvi organitzatiu de les activitats, ajuntant les de ball a una hora a on no pega tant de sol podent alenar un poc i poder triar si passar el dia o no en el castell. I pujar amb el bus turístic va ser molt agradable i atractiu.

Els grups? Què he d’anar a dir dels meus dos preferits! Que tant un com l’altre ens han i els hem vist créixer a plaça. Realment som com una gran familia! i què no és guapo? Record ser ben menuda quan vaig conèixer el “Però Bernat!”. Si es que són tants d’anys! Fa falta posar qualque adjectiu a la seva actuació? D’un mateix inici amb diferents camins i característiques instrumentals. Són els més grans! i no em refereixo a l’edat ara.

Teniu qualque anècdota d’una diada de l’Àngel?

IMG_20160403_185938089_HDR.jpg


No hi som per tot però hi som

Dissabte va fer goig la plaça de  Raimundo Clar. Esplendorosa: plena de balladors i gent mirant o voltant per la fireta. Una feinada feta pels voluntaris que varen estar tot el dia. La plaça superava totes les expectatives dels balladors i els grups (Escola de ball de Bunyola, Galivança, S’estol porrerenc i Cofre antic) varen engrescar-nos de valent les 4 hores de ball. El concert posterior tampoc ens va deixar indiferents! En Suasi amb el solleric Tomeu Piu i els de la rumba nostra ens acabaren d’esclatar a ballar, i ben bé que ens anava per llevar-nos la gelor que feia!  Varem donar molta vida al fantàstic barri de Canamunt, i si! Ho diu una catalinera de fora murada! Trob que es pot treure molt de suc en aquesta plaça tan maca.

No obstant Madò Llúcia no és omnipresent i malgrat sigui una folkie amb totes les lletres, hi ha altres aspectes a la vida. Ja fa 4 anys que encara no he pogut anar a la trobada de sonadors de pagès de s’Alqueria, sempre me cau tort, algú ens pot contar com va anar?

Fa anys que intent moure fils per crear una revista digital de cultura popular amb diferents punts de vista, entesos en diferents àmbits de la cultura popular, però encara no he trobat col·laboradors que els hi engresqui la idea.
Tota aquesta reflexió ve arrel que la aguda cantant de cofre antic em va agrair la feina feta amb l’entrevista. I ja veus! Ni estava posada al dia de les novetats del grup. No puc ser per tot, ni tampoc em considero “reportera” dels esdeveniments de la cultura popular, simplement m’agrada escriure (d’aquí poc farà 10 anys que ho faig aquí!).

La meva més sincera enhorabona  a l’associació de veïnats de Canamunt (@AvvCanamunt) a la plataforma Sóller amb els refugiats.

Fins aviat!


50 aniversari de s'Estol, macro ballada!

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Què sou vius? Com estau? Espotonats? Ca! No pot ser mai! Vos escric des des meu llit amb ses cames a l'aire després d'estar untades amb alcohol de romaní i oli d'àrnica per a recuperar-me. Quin mal de bessons… Però amb una rialla d'orella a orella! Quanta satisfacció!

S'Estol des Gerricó està d'enhorabona! 50 anys no són totes les agrupacions que ho poden celebrar. Perquè no a tothom els hi cau tort fer anys, mirau-los, sonen melassa! Quants més en fan millor sonen.

Ahir feren i férem història. D'ençà que vaig per plaça no record altre ballada tan bona ni tan llarga. I en podem estar contents de sa quantitat de balladors que hi havia, omplíem ben be tot el parc de Felanitx. Què és ben gros!

Vull destacar sa magnifica organització. Va començar d'hora i no va haver aturades que mos fessin agafar fred. Al primer grup jo deia: – Bé, no importa ballar-les totes que encara queden nou grups més! Però m'aturava per anar a saludar i qualcú me treia a ballar o perquè aquesta jota m'agrada… res, que no vaig descansar gaire. A més, me va arribar més d'un comentari en pla: “Estic súper cansada però ballaria deu hores més!” i és cert.

Jo no sé si era s'equip de música (cal dir que hi havia molt bon tècnic!) s'ambient de sa plaça, la festa, però tots els grups, sobretot en començar Sarau fins al final sonaren molt molt alegres, xalests i amb molta energia.

Al principi passàvem pena de de sí qualque grup faria bullanguera perquè com que tenien poc temps… però varem poder gaudir de tres bulles molt actives sense cap incident important. Com a “massa” respectuoses, que no vull dir que no ho hagin de ser, mem si m'enteneu, sinó que un poc de picardia no fa mal i més si és per gaudir des ball.

Faig estar a un pèl de posar una enquesta a mem quina seria sa peça més repetida. Però aquestes setmanes he tengut moltes feines i se va quedar en es pensament i no ho vaig fer. Idò em va sorprendre molt, molt gratament. Crec que sa cançó que més es va repetir varen ser ses Boleres airoses, dues o tres vegades. Però cap grup va sonar ses típiques que jo hagués posat a s'enquesta com haguessin estat: bolero de Santa Maria o fandango de l'Amo de Son Carabassa ,per exemple.

Moltíssimes cares conegudes, cares noves, i això que en varen faltar, per jo, gent molt important que no pogué ser, catxin! Sinó ja hagués estat perfecte! No pot ser tot. Torna haver molt de jovent i gent més gran que aguanta bé una ballada, sí es que és molt sa! Mallorquins orgullosos de sentir #lonostro. Sí, això! Això és lo nostro. Jovent festejant amb un ball, una mirada, i què n'és de seductora una jota o un fandango. Ja ho diuen clar Música Nostra (nostra i tan nostra!):

 

"Si mos pega sa cantera,

no mos podreu aturar,
i mos morirem ballant,

però ballant en català."

 

Fins aviat amics!


Ja ho diuen els catalans: Si us plau! Batualmón, sí que plou!

Fa anys que vaig per plaça i no record haver-me banyat a cap ballada, però enguany que està passant? Ja en van tres!

A nit me va fer molta llàstima, perquè era una ballada preciosa. Moltíssimes cares conegudes (se cert que me vaig deixar qualcú sense saludar), cadafal ben engalanat i un acte preciós.  Esper que no s'hagi espanyat res dels instruments ni de l'equip de música. Vaja sort que duu galivança darrerament! 

Toni, enhorabona, se cert que na Cati està ben contenta i orgullosa. 

Fins aviat!


En Tomeu Fons de Galivança…

P { margin-bottom: 0.21cm; }

…ens conta com han viscut això de sonar a l'altre costat del mediterrani:

 

Madò Llúcia: Com ha anat el viatge Tomeu?

Tomeu: Bé, el viatge en general ha anat molt bé. Des del moment que vaig saber que estaven interessats en que Galivança fos el grup convidat a les festes de Gràcia, ja va començar un sentiment de que havia de sortir tot bé.

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Hi havia tantes coses a fer abans d'agafar aquell avió, que els tres mesos que teníem per davant no varen bastar per res. Hem anat a Gràcia, ja som tornats i, fent balanç, ha estat una passada. Ha anat molt millor del que esperava.

Actuar al CAT pels mallorquins és un luxe. No deixa de ser un micro-teatre gairebé sense lloc per ballar, però és una porta d'entrada a moltes oportunitats i a que la nostra música s'escolti fora de les Illes. Si tens un disc enregistrat el pots deixar allà per que la gent que no hagi pogut venir pugui accedir a la música illenca, i també la dels diferents músics i grups que han hi han passat. Es mateix divendres de 19 a 21h un dels nostros mitg-components, en Nando de Luque, va impartir un parell de classes de ball de bot bàsics. Vendria a ser una petita iniciació al que es fa una plaça, i com a gran ballador que és ho va fer de lo millor. Des de aquí li vull donar ses gràcies.

El dissabte, actuar a l'enorme Plaça de la Virreina va ser… indescriptible! Per als musics és un somni, però entenc que per als balladors no ho sigui. Mai havia vist, des de damunt el cadafal, tres rotllanes de Bullanguera. Mai. Ja sabem que la gran majoria de persones que hi havia no eren balladors, però eren allà. Ens miraven, ens enregistraven amb mòbils, càmeres, taral·lejaven qualque cançó popular i semblava que hagués travessat la mar i hagués arribat allà com una cosa nostra.

I per acabar les festes, el diumenge per celebrar el 10è aniversari de Va de Bot, es va fer una ballada que sempre se celebra a La Casa de Menorca. Enguany es va fer damunt un cadafal al carrer, va venir una gentada a acomiadar les festes amb el nostre grup i amb Raixa tradicional, de la nostra gran amiga Joana Maria Mayol, que és qui tanca el cercle de ball de bot en aquestes festes.

Madò Llúcia: Com a Manacorí d'adopció com veus la festa de Manacor i la de Gràcia?

Tomeu: [Riu] Bono, jo som de Ciutat, però la veritat és que per Sant Sebastià no tenc el sentiment que tenc per Sant Antoni. He après a esperar dia 16 de gener com a festa gran; a saber que a les 14:15 obrin la porta del baciner (que és ben davant la porta de ca els meus sogres); a veure el carrer ple de jovent des de les 12 del migdia per tenir bon lloc; i a veure sortir el Dimoni Gran amb els dos dimonis petits i Sant Antoni. També a veure obrir les finestres des d'on els més petits de la casa tiren caramels a la gent que abaix espera, i sentir tots els crits i xiulades perquè els dimonis surtin aviat… Em posa la pell de galina, just abans de començar a sentir el parapapatxim, que és ja “lo més gran”.

Actuar a Manacor, maldament la pluja ens deixàs com a pollets, la nostra solista Laura Cardell s'enrampàs dues vegades, i no hi hagués tota la gent d'altres anys; també ha estat increïble. Una actuació que els manacorins esperam cada any amb ànsia. Enguany, l'Ajuntament i el Patronat de Sant Antoni ens han donat l'oportunitat a nosaltres, i els hi agraesc de tot cor.

Les Festes de Manacor i de Gràcia no deixen de ser festes a on tota la joventut beu, encara que no tenguin set. Són festes en què la gent s'escalfa, enlloc de davant el foc, amb unes bones herbes dolces o pomades, i això fa ballar al més tímid del món. Són festes d'hivern, i són així…

Madò Llúcia: Què tal l'organització de les festes de Sant Antoni al barri barceloní?

Tomeu: L'organització al barri de Gràcia ha estat bastant bé. No hi ha hagut res dolent destacable, però sabem que es molt complicat tenir a tothom content. Ens hagués agradat estar més a prop a les habitacions de l'hotel, perquè jo estava a la 5a planta, el baixista a la 3a, el guitarrista a la 1a i no ens trobàvem més que per berenar. Però pel que fa a la resta, molt bé. Al CAT ens convidaren a sopar de menjar català! Perquè una cosa us he de dir… No vull anar a Barcelona a menjar ensaïmada! M'estim més coses d'allà. Ensaïmada en tenim aquí (i molt més bona!). Vull fuet, mandonguilles, i les coses que ens varen donar per sopar al CAT.

I un altre cosa volia comentar: els equips de so són massa bons pel que estam acostumats, però els tècnics no estaven avesats a la nostra música i, bé, sorgeix qualque problema a l'hora d'equilibrar els instruments. Nosaltres vàrem dur la sort que en Pere Barceló (músic de Sarau, d'Abeniara, i també ha fet col·laboracions amb Galivança) venia amb nosaltres. Va haver de donar una mà als tècnics que ens equilibraven i gràcies a ell varen poder fer millor la seva feina.

Madò Llúcia: Tenc entés que vos cuiden molt bé, heu estat a gust?

Tomeu: Hem estat bastant a gust. Ens vengueren a cercar amb un gran autobús a l&

#39;aereoport, ens deixaren a l'hotel i ja des d'aquell moment tot molt bé. Home, dinàvem a les 17h i cadascú pel seu compte, però bono, són coses que passen. Pel que fa a la resta hem estat molt a gust, molt ben atesos, i tot bé… hi podríem anar cada any (Riu)

Madò Llúcia: Enguany heu tengut actuacions grosses a sa Revetla de Sant Antoni a Manacor i heu passat es bassiot. Que se sent havent aconseguit tot això amb un grup tan jove?

Tomeu: Orgull, moltíssim d'orgull. Hem actuat a dues festes molt grosses només començar l'any, per jo no hi pot haver cosa més gran. Ha estat una passada, és increïble per jo, que només volia fer un grupet de gent que ens ho passàssim bé i qualque actuació qualque dia, ara amb un any i mesos ja haguem fet tot això.

Els meus al·lots, bé, n'hi ha que també estan molt orgullosos, n'hi ha que tenen moltes feines a fer i això encara és una feinada més. Per exemple, el nostre violinista ara ens deixara 3 mesos, que es la baixa per paternitat que li don. Però ni un dia més! (Riu) Li envii l'enhorabona a ell i a la seva dona, na Cèlia, que en no res seran pares per primera vegada.

Hi ha moltíssimes coses a fer encara. Hem tret cinc cançons pròpies ja. En tenim més, però poc a poc… Volem gravar un cd, estam cercant patrocinadors (qualcú ens vol patrocinar?). I res, bromes a part, ens queda moltíssima feina a fer. Com tu dius som un grup jove, i jo som el més vell i només en tenc 33, o sigui que si Déu vol ens queda molt de temps per fer coses, gaudir, i fer gaudir a la gent amb la nostra feina. Només em manca agrair a tots els balladors/es que no només han vengut a Gràcia, sinó que vénen a les nostres ballades i ens fan passar un guster de veure la plaça plena de bons balladors, i de bona gent.

Salut i molta Música.

Madó Llúcia: Moltes gràcies a tu i a Galivança per fer tan bona feina.



Sant Antoni a Gràcia 2014

Fa hores que li donc voltes al com contar-vos com ha anat el cap de setmana més esperat de l'any, o almanco per jo. Enguany ha estat diferent però no per això ha deixat de ser espectacular, encisador, màgic, emotiu, cultural… brutal.

He tengut la sort d'estar-hi els quatre dies i ara em dispos a contar-vos, com sempre, la meva visió de com l'he viscut. 

 

Dijous a vespre, vaig arribar al Centre artesà Tradicionarius com una senyora -ho dic perquè me dugueren en cotxo fins a Gràcia- i a temps de veure la glosada. A mi encara em sorprenen i me xiflen, no sé si es que al ser ciutadana no hi estic gaire avesada o què, però és una festa tan nostrada que m'encanta. Home, dijous hi havia burreria, alguns ni es molestaven a fer-ho bé, però mos feien riure. Llàstima que mos tanquin tan aviat el bar del CAT, no sé si els glosadors seguiren la festa fora,  però el metro tanca prest i varem haver de partir cap a cases.

Divendres vaig disfrutar com una nina petita, tant amb els Sonadors de Son Camaró (Menorca) com amb la glosa musicada. Esper que els menorquins es passin per l'illa gran aquest estiu, paguen molt la pena. Bons músics, lletres atrevides i divertides, bon ritme, molt entretengut la veritat.

El plat fort del divendres al CAT és la ballada, que malgrat fóssim molts enguany es podia ballar bé i tot. La música de Galivança acompanyava molt. M'ha dit un gorrionet que algú va gravar la bullanguera, estic desitjant poder-la veure! Va ser molt bona! Es notava que teníem una ballera rabiosa! Molta gent es va queixar de l'horari: com així la ballada enguany va començar tan tard? La gent ja estava cansada d'esperar, sobretot els que no havien estat al concert. Conseqüències? A part del cansament acumulat, haver de partir treient sa fel per agafar el darrer metro sense despedir-mos de ningú ni poder fer sa xerradeta.

Dissabte de matí anàrem pels mercats. Consider que està mal organitzat, és massa improvisat. Què té la seva gràcia fer-ho així, però per al que ho vol veure és un poc caòtic. Demanes a tothom i ningú sap cap a on va, per molt que t'intentis informar no acabes d'aclarir s'horari, i acabes sempre igual: Corrensos dissabte de matí telefonant, rebent missatges de tothom que no troba, que no sap a on és, que no saben si arriben, que si a on és el mercat aquest, que se diu allà a on anam… Però si tens sa sort de trobar als xeremiers pots gaudir de fer bulla amb ells, fer unes canyes, ballar un poc i deixar a la gent embadalida mirant que no saben que és allò ni que passa perquè la gent del barri poca sap què celebram.  Un altre moment de cultura popular genial! Enguany he trobat a faltar els glosadors, que com ja vos dic que això va molt improvisat no sé ni si sortiren a cantar…

Dissabte vespre és lo gros. Cercavila amb bastoners, trabucaires, castellers, batucades, colles de diables i de dimonis, gegants, xeremies, sacs de gemecs, fabiols de tot tipus. Queda ben clar que som pobles germans.

Quin gust de boca me va quedar de la festa major? En primer moment, a la plaça del Raspall, una mala llet espantosa, i no vaig ser l'única. Quina mania té la gent de no voler entendre què els balladors necessitam espai! Amb lo bé que ho feren els Exiliats! Sonaren genial. I bé que ho demanaren, fins i tot en anglès, i a cada cançó torna-m'hi torna-hi, i res, el públic que no es movia, és més, a la mínima que féiem un fandango o quan quedava un poc d'espai s'hi ficaven sense deixar-mos ballar. Va ser horrorós. Desig per l'any que ve: en primer lloc, que es faci la ballada un poc més prest per a què no és solapin les ballades de les dues places; En segon lloc, que posin barreres a la plaça i què només puguin estar en mig de la plaça els balladors la resta fora. Sembla ridícul? Sí, però no hi va haver manera de fer-los-hi entendre que necessitàvem espai! Es que no ho entenc! Per a altres castes de ball bé que deixen un bon lloc perquè, – eh? que hi ha balladors professionals en mig. Però quan és ball de bot s'hi apropen, i més i més per a veure-ho de ben a prop, una bona cossa fa ganes de pegar-los-hi! Quin emprenyo! 

A la plaça de la Vireina encara es va poder ballar millor, malgrat encara quedava gent d'aquesta que fins que  no li pegaves empenta ballant no se n'anava. Per sort, crec que no hi va haver cap ferit, teniem totes ses paperetes per haver-ne més d'un, entre brutor en terra, que llenegava i sa gent en mig… d'aquí res podrem  declarar el ball de bot esport d'aventura. 

Malgrat tot això, m'ho vaig passar genial, perquè els músics mos regalaren molt bon ambient, reivindicatiu i alegre. Jo no record que l'any passat ens traguessin tan aviat de la plaça, però va ser acabar la ballada i els "escombraires" i la guàrdia urbana ja mos treien de fora. Amb els xeremiers aguantarem la festa fins que ens deixaren. Són els més importants! 

Per si encara ens havíem quedat amb ganes de ballar amples, l'associació Va de Bot! Ens va regalar una ballada ben maca al carrer, amb un dia preciós i amb dos grups fantàstics Galivança i Raixa. Aquesta associació, de la qual ja vos n'he parlat altres vegades, ha fet 10 anys d'existència. Des d'aquí vos vull desitjar que siguin moltes dècades més fent la bona feina que feis d'ensenyar la nostra cultura del ball a, la que jo consider, la nostra capital.

Aquí vos deix un parell de fotos d'aquest magnífic cap de setmana. 

Si es que els mallorquins amants de la nostra cultura som una gran família! 

Fins aviat!