En aquests dos anys de pandèmia se’ns ha tengut aturats, pensatius i “des-humatitzats”. Ens hem estat demanant, una vegada avesats a les rareses d’aquesta època, com seria després d’haver normalitzat la covid. Ara ja hi som, hi estam de ple, esperant un estiu de festes com si no haguéssim pogut sortir mai. Record perfectament l’expressió que jo usava de: “Quan ens amollin…!” i podem dir que ha estat així. Una vegada llevada la mascareta sembla s’hagi oblidat tot, i perquè m’entengueu, tots ens teniem ganes, però em pensava hi hauria més por o reticència. Ja ho sabem que hi ha hagut gran massificació a les poques revetles o concerts que duim. El que em preocupa és que les festes populars comencen a sortir al diari i no precisament per donar bones notícies.
Un titular cridaner ens fa veure que ja hi ha hagut un accident a Ciutadella per les festes de Sant Joan. Mai m’ha agradat que es titllàs d’un lloc o un altre a una persona que és protagonista d’un fet. Ja són ganes de crear més diferències i competició. A més, la notícia no deixa clar si tenia a veure amb la festa o si ha estat realment una escena desafortunada. Ni ells ho saben. Tampoc vull llevar-li importància si hagués estat així. Però ja ens ha apuntat amb el dit creant així més crispació i desconfiança entre els nadius. Ens solem en fotre dels estrangers que fan aquests desbarats entre balcó i balcó, encara que sabem de sobra que el “mal pel cap” no va amb la identitat.
Sincerament, no hi he anat mai a les festes de Ciutadella, just per la quantitat de gent que ja hi va, això em fa tornar arrere. És cert que tenim ganes de gresca, per aquest motiu, les festes no haurien de morir d’èxit. Malgrat tot, esper i desig que aquests dos anys ens hagin fet créixer per valorar la importància de la festa. Allò que ens agrada és sovint massa efímer, com en tantes situacions importants a la vida, i no ho hem de deixar perdre.
Què passeu una bona revetla de Sant Joan amb seny i cultura.
Salut i fins aviat!
El blog de Madò Llucia 