Tag Archives: entrevista

Entrevistam a Toni Genovart.

Tenim aquí el nostre darrer enregistrament. Hem volgut entrevistar a un xeremier que trobam que mereix sentir-se especial amb la feinada que ha fet. Sobre què ha treballat? Escrivint sobre xeremies, component i fent arranjaments, dirigint la revista Es grall, fent classe, i tot el que no sabem! Encara no el coneixes? Idò aquí el tens!

A més a més pots consultar les seves web com també pots conèixer als Xeremiers del Puig de sa Font.


Qanarusa, de Sencelles.

Avui vos present una del grup més joves que tenim en aquests moments, tant per l’edat dels components com del temps que fa que sonen. Gent que, sense quasi no coneixer-los ja els hi tenc una gran estima, tant com ells estimen la cultura de la zona de Qanarusa, ui! No vull avançar esdeveniments, vos deix amb les seves respostes:

Havent tant d’estils com hi ha, com així vosaltres que sou tan joves, se vos va ocórrer ajuntar-vos per a fer un grup de ball de bot?

I perquè no? Hahahaha! La veritat és que la música folklòrica mallorquina ens apassiona i la sentim nostra, forma part de la nostra identitat. Però Qanarusa no va sorgir del no-res. Hem de dir que, abans de que ens forméssim com a grup, a Sencelles hi havia hagut una agrupació anomenada Es Jonc. En Pere, en Sebastià i en Toni n’havien format part. Després de molts anys de sonar es van desfer. Ells ja tenien un bagatge important. Per altra banda, en Pere, en Sebas, na Marguins i na Maria tenim un grup de versions, Volvox. En Joan Colom, en Pere i na Marguins formen part d’una associació de xeremiers anomenada Es Capoll Llarg.

Tots som amics i esteim amarats de músiques nostres. Imagineu-vos que va ser de bo de fer ajuntar-nos un dia i sonar l’amo de son carabassa i el bolero del Sen Pere! I d’ençà d’aquell dia no hem deixat de quedar per sonar, assajar i fer quatre rialles.

Dins el món de plaça ja començau a ser anomenats però molta gent es demana d’on ve el vostre nom, de fet algú dubta de com es pronuncia.

Qanarusa es pronuncia amb essa sonora. El motiu del nom és perquè el que avui coneixem com a municipi de Sencelles, abans de la conquesta del Rei Jaume I, formava part d’un districte anomenat Qanarusa que comprenia els pobles de: Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Costitx, Sencelles, Santa Eugènia i Santa Maria del Camí . Aquest nom ha perviscut amb el nom de la possessió de Son Arrossa, devora Biniali, dins el terme de Sencelles. Com que ens agrada molt tot allò relacionat amb el nostre poble vàrem pensar recuperar el nom històric tal com era originàriament, que molt poca gent el coneix.

Només duis dos anys de rodatge però, per quan una peça pròpia?

De moment no hem composat res propi però aquest estiu passat varem recuperar una cançó antiga i l’hem arranjada i ara és sa nostra bullanguera. És una cançó molt divertida que una padrina ens va cantar a una festa. La cantam talment la cantava ella i li hem afegit instrumentació. Se diu: No hi ha res de nou.

En conec a un parell que me remuguen que només feis boleros, és cert? Ara és el moment de donar explicacions! (gràcies per les aportacions M.A.M)

Hahahaha! Si! En tenim que remuguen perquè feim massa boleros i llavors altres que remuguen perquè en feim massa pocs!

Dins el repertori que feim tenim el mateix nombre de boleros que de jotes. I qui no ho vulgui creure, que ho vengui a veure! 😉

Me puc queixar jo d’una altra cosa? No sortiu gaire des vostro redol! I perdonau-me la confiança però a qui se li ocorre posar el dia de la patrona en ple mes de gener i fer una ballada amb graus negatius! Sencellers! Què passa, el fred vos inspira? Sou d’una altra casta?

Sí, hem arribat a sortir del redol. La vegada que hem sonat més enfora va ser a Son Serra de Marina. El que passa és que anam allà on ens conviden. Tan de bo poguéssim arribar a tots els raconets de Mallorca! Ja ens agradaria!

I el dia de la patrona… no l’hem triat nosaltres! Santa Àgueda és patrona de Sencelles des de l’any tirurany! Però bé, a Mallorca esteim avesats a festes d’hivern com Sant Antoni i Sant Sebastià. El fred no ens fa por!

M’ha dit un gorrionet molt guapo que estau dins els estudis de gravació, però què gravau exactament?

Sí, en Joan Florit conegut com es Bessó, ha volgut comptar amb nosaltres i més gent per posar veu i música a un projecte musical seu. Es tracta d’un cd de jotes. (Ala, podrà estar content aquell que remuga tant perquè troba a faltar jotes!)

N’esteim molt contents. El mes de maig, per la fira de Sencelles, farem la presentació del cd. Hi quedau ben convidats.

Un disc de Qanarusa? Per quan? O encara és prest? Quins projectes de futur teniu?

Si, ens fa ganes, però encara és prest. Ara esteim immersos amb aquest projecte que vos hem explicat. Després ja ho veurem! Ganes no en falten.

Respecte als projectes de futur voldríem seguir sonant, innovant i disfrutant de la nostra música i d’aquest tàndem tan encisador que es forma quan ens trobem a plaça amb els balladors. Aprofitam per saludar i donar les gràcies a les nostres balladores i balladors.

I per acabar una pregunta que solc fer: com veis actualment i en un futur el ball a plaça?

Veim que ha agafat força, hem notat que hi ha molts de joves que s’han animat a aprendre’n. I el futur el veim amb els que som ara. Si lluitem i seguim estimant el ball i les nostres cançons tenim el futur assegurat. Tot allò popular està en mans del poble i creim que la cultura ha de ser viva i no s’ha de tractar com un fòssil dins una vitrina. Els que l’estimam ho sabem fer valer i ho farem respectar. El futur està en mans del present. 

Moltes gràcies per aquesta entrevista, Madò Llúcia. Ha estat un plaer.

Els músics necessiten als balladors, com els balladors als músics i sense notícies ni feina com la vostra aquest Blog no tendria sentit. Mil gràcies a vosaltres. Coratge i endavant!

qanarusa


S’estol entre músics

L’any del 50è aniversari de S’Estol des Gerricó va acabant i per a concloure tots els actes organitzats, no se’ls va ocórrer una altra cosa que fer un concert amb 25 agrupacions musicals, quasi res! Un concert, que com la macro-ballada de primavera amb deu grups de música, passarà a la història. Com ells, perquè 50 anys no en pot presumir tothom.
Si vos va passar com a mi, que no hi poguéreu assistir, vos puc dir que crec que no ens podrem fer la idea de la magnitud de la qualitat del concert. L’originalitat d’alguns grups d’estils completament diferents sonant jotes, boleros o fandangos en directe degué ser espectacular. De fet, hi ha qualque vídeo penjat a la xarxa que és digne de veure. He xerrat amb músics participants, del que més en xerren és de la bona organització i del que gaudiren veient als altres. I què no és guapo això?
La paraula enhorabona se’m queda curta, perquè només de la gent bona hi surten coses magnífiques.

1. Quin sentiment se t’ha quedat després d’aquest concertasso?
Tots els membres de S’Estol hem quedat molt i molt satisfets després d’aquests dos concerts. Satisfets perquè ha estat una proposta única que a part de tenir molt de valor musical – va ser un macroconcert- ha tengut una gran repercussió tant entre el món musical felanitxer com entre la gent del poble en general. D’entrada ja ens va sorprendre l’enorme demanda d’entrades, que va fer que l’haguéssim de repetir en diumenge, fent un esforç afegit. Però va valer bé la pena: en acabar el concert, la gent sortia amb una expressió d’alegria -perquè s’ho havia passat molt bé-, però també de satisfacció, i d’un cert orgull en comprovar que al poble de Felanitx tenim un nivell musical envejable, la veritat. I això fa molt de bé a qualsevol comunitat, el fet de sentir-se col·lectivament partícips i implicats, units, quasi te diria, en la vivència d’un aspecte cultural (en aquest cas, la música). En poques paraules, la gent sortia orgullosa de ser felanitxera. I això ens omplia de satisfacció, als de S’Estol. També era una meravella l’ambient que es va crear entre els músics. Ens agraïen que haguéssim tengut el coratge de dur endavant aquesta iniciativa, perquè era una “passada” poder conviure tots en una mateixa actuació. Ens varen donar les gràcies un munt de vegades. I nosaltres a ells, perquè la seva col·laboració, a més de completament gratuïta i desinteressada, va ser entusiasta. La de tots.

2. Com va sorgir la idea de fer un concert de tals dimensions?
Quan vàrem començar a pensar el programa d’actes de commemoració del 50è aniversari de S’Estol plantejarem un cicle de quatre actes que tenguessin lloc a cada estació de l’any. El primer seria, a més de la pròpia presentació del programa, la celebració d’un sopar amb tots aquells qui han format part del grup al llarg d’aquest mig segle. Després, a la primavera, vàrem voler fer festa amb el ball, i organitzàrem una ballada al Parc. Després, a l’estiu, vàrem fer una mostra amb grups de les Illes, perquè S’Estol molts d’anys en va organitzar, per les festes de Santa Margalida. Les actuacions d’aquest tipus, amb indumentària tradicional, també formen part de les activitats del grup, i el respecte per la indumentària ha estat sempre una de les seves característiques.
Finalment, tocava la música. Tots sabem que la música de S’Estol és apreciada arreu, i el repte era gran. Els músics de S’Estol no ens volíem ni podíem conformar amb poca cosa. I en Jaume Julià, un dia que els músics ens havíem reunit aposta per tractar d’aquesta qüestió, va proposar la idea de convidar a tots els músics de Felanitx, de qualsevol estil, època i edat, a sonar una peça del nostre repertori, amb la nostra col·laboració o no, però adaptant-la al seu estil. Ens vàrem mirar, vàrem bufar i vàrem dir: fantàstic, endavant. Hi haurà un feiner, però valdrà la pena. I així ha estat.

3. Una feinada per a organitzar a tantíssima gent, no?
Organitzar la gent ja ho és, perquè fer coincidir 25 grups musicals més un de teatre (que s’hi va voler afegir amb una performance fenomenal), exigeix que t’hi posis d’hora. Després va venir el repte d’on fer-ho. Ens ha condicionat molt la falta d’espai, perquè teníem clar que aquest concert s’havia de fer amb unes condicions. I ho volíem fer a Felanitx. Només teníem l’Auditori, i vàrem haver d’habilitar espais exteriors per als músics, i tot un entramat organitzatiu molt complicat. Un dels aspectes tècnics a resoldre era com canviar la sonorització de cada grup que actuava en menys de dos minuts, per tal que el concert fos àgil i no duràs massa temps (que va durar tres hores, però la gent no se’n podia avenir, d’aviat que li va passar el temps). I se va resoldre, gràcies a la col·laboració, l’interès, la feinada i la professionalitat de l’equip d’On Line sonoritzacions, que no va plànyer esforços.

4. T’atreviries a destacar qualque actuació?
No se’n pot destacar cap, perquè totes varen ser bones, totes tenien un valor, totes podrien sobresortir per qualque cosa. Des de la il·lusió dels infants de la Batucada, que varen tenir l’honor d’obrir el concert, passant pels grups més veterans dels anys 60, fins a les versions sorprenents i captivadores dels grups més rockers o directament punkis, o les peces interpretades conjuntament per quatre corals i la Banda de Música de Felanitx, per posar un parell d’exemples, durant aquest concert els corets nostres i suposam que els dels espectadors varen ballar i cantar sense aturar.

5. Quin futur li veus a una agrupació amb tanta història?
Com el propi món, S’Estol està en evolució i canvi. Ha fet molta feina per tal que les ballades populars tenguin música i punts per renovar-se i ser atractius, i una ferma voluntat de continuar per aquest camí. També ha aportat versions i noves músiques en concert, i fins i tot un muntatge escenogràfic per tal de fer una mica de pedagogia de la nostra indumentària tradicional entre els segles XIX i XX. El seu estil es basa en el respecte i la referència clara al bagatge rebut, però sense reiteracions, còpies o purs mimetismes. Vol integrar noves sonoritats sense rompre la baula amb aquelles melodies i tonades que ens sonen com a pròpies. Quant al ball, podem dir que parteix de les mateixes premisses. La idea és continuar per aquest camí, mentre hi hagi un poble que ho vulgui i ho visqui.

Mil gràcies, que en pogueu fer molts més amb tanta força i gust com sempre heu fet.
Una aferrada ben forta i la més sincera enhorabona.

EStol i companyia, a la sortida del concert

IMG_0945


El nou disc de Ballugall: Rodamón!

Aquests pollencins són un grup novell que ens dóna sorpreses gratificants i molt bona energia. Peces pròpies fetes amb gust i que fan ballera. Nom original tal com són les seves idees i aportacions. Aquí teniu el que m’han contat:

Continua llegint