Massa preguntes a l’Aire

Què és correcte? Què és autèntic? Quin valor li hem de donar? Ho guardam a un calaix o ens ho feim nostre? Del programa Aire vull pensar que vol arribar a tothom, sobretot a gent que no és “folkie”, i que només tenen 45 minuts. D’acord, no va estar del tot malament, ja era hora que es xerràs de folk a la televisió però, molta gent ja n’ha fet el comentari. I jo també consider que si et dediques a fer un programa de divulgació televisiva que arriba a milers d’espectadors hauria de ser més plural i més objectiu. M’agradaria remarcar les bones explicacions de Francesc Vallcaneres i na Miquelina, em passaria hores escoltant-los.

El programa es desenvolupa dient que hi ha discussions i debats sobre l’autenticitat del ball de bot, però en cap moment anomena quins i ni les planteja. Que tanta sort, perquè no haguessin sortit del seu llombrígol. Havent-hi tantes escoles com hi ha i altra gent que hi ha investigat… no hi queda reflectit. Aquest és el problema, que en vers de xerrar-ne, cada escola es pensa tenir la pedra filosofal i no surt de la seva teoria. Quantes vegades heu sentit: “Noltros sí que anam ben vestits, això es duia així!” o “Noltros ballam mallorquí i no com a plaça”. Per què no compartim enriquint la nostra cultura? La unitat no vol dir uniformitat. Per qui no n’entén i mira el programa, pareix que només existeix una escola de ball. Hem pogut observar que hi ha frases molt categòriques i no s’atura a reflexionar altres visions o maneres de fer. I no estic qüestionant en cap moment la feina del folklorista Bartomeu Ensenyat! Ni molt manco. El seu treball és imprescindible, però no únic; ja es ballava abans. Què hagués estat del ball de bot sense la seva aportació? Per així com l’entenem ara és essencial, però en realitat mai ho podrem saber. 

I què en podem dir de la música? Va des de la tradició a les noves músiques, conservant tot l’esperit folk. Així com en el ball hem vist una variació “modernitzadora” però també ens trobam els conservadors que replegarien tot el saber d’un moment donat dins una vitrina, hem vist noves propostes com Folk Souvenir, Cap de turc o els Ferments de Miquel Brunet.

Com que sempre hem sentit el “noninó” o el “tira-li cosetes” no ens adonem de tot el bagatge cultural i musical que tenim al darrere. És el de sempre, fins i tot li ha quedat un regust a ranci. Per què? Com bé explica Miquela Lladó a Aire, molta gent ho recorda com el què es va reconstruir a l’època franquista. No hem de tenir por a les iniciatives de cultura viva donades a la societat illenca actual. Us convid a cercar el disc de Marusa Cano i veureu el canvi, bastant nou pels anys 80.

Hi ha hagut diferents estils musicals que han reflectit el nostre bagatge musical. Recordam l’obra mestra de Toni Roig Al-mayurqa Clàssic. També Enrique Pastor publicà obres de concert Sa nostra terra (1979), Jota marinera, Sor Tomasseta, Parado de Valldemossa, Jota de sa potada, Copeo matancer, etc. per a orquestra o banda de música. D’altres composicions actuals d’agrupacions de ball de bot per a tocar conjuntament amb banda, com són Connaught un fandango per a xeremies ( i banda) o Somni de lluna, d’ Antoni Galmés Matamalas.

Què me’n deis dels arranjaments d’Antoni Genovart dels Xeremiers del Puig de Sa Font. O Ballugall, que ambdós, fan adaptacions de les peces clàssiques canviant les tonalitats, fent que cobrin vida. Per què qui diu que abans sonessin així? Heu pensat que pot ser el dia que transcrigueren una melodia el sonador de pagès no estava inspirat o ho va voler variar?

Són massa preguntes a l’aire, el que sí que sabem és que el que queda estàtic es rovella i la cultura viva mai no mor.

 

Anuncis

Sa Torre i la Banda de Música de Manacor

Qui li havia de dir a Madò Llúcia que s’estrenaria en concert davant un Auditori de Manacor estibat fins a dalt (amb prou feines hi havia seients a les darreres fileres) i acompanyada ni més ni manco que de l’Agrupació Sa Torre? Això és precisament el que passà diumenge passat i, ja li vaig dir: aquest article el volia i em tocava escriure’l a mi!

El concert es presentava sota els mots «Música mallorquina», en un sentit més ampli del que habitualment tractam al blog: hi tengueren cabuda peces tradicionals, de caràcter popular, inspirades en motius populars i peces més erudites, podríem dir de cambra, d’autoria mallorquina i relacionades amb la nostra terra. Un menú que firmaven la Banda de Música de Manacor i l’Agrupació Folklòrica Sa Torre. Quina pinta!

No us enganaré: per a mi va ser un goig. Tot, de dalt a baix. La selecció de peces, com sonaren, l’entrega del públic… i, el que més m’agradà de la cita: la barreja entre els sons tradicionals i una banda, en aquest cas, farcida de matisos i preparada per a l’ocasió. A qualcú se li podria presentar dissonant? Res més lluny de la realitat: les jotes, els ritmes de sa Torre, adquirien una dimensió fora mida, plena de matisos per explorar i delitar-se. Conaught, peça original del segon disc de sa Torre, que veié la llum no fa molt, es vestí d’autèntica gala: una cançó amb estructura i ritme de fandango, amb aires de música celta, engalanada de sons i instruments que la feien encara més profunda: ho feia vibrar tot. Pell de gallina. Massa temps ha passat per haver de sentir una nova proposta que a molts ens recordà sens dubte a Al-Mayurqa Classic…

Madò Llúcia en declaracions posteriors al concert per al seu propi blog expressà que ho havia gaudit com si d’una espectadora més es tractàs. I no només n’estic content i li don la meva més sincera enhorabona, sinó que celebr aquest esperit perquè, fet, això són emocions que es transmeten a través de la música. No deu ser cert que un músic que pateix també transmetrà patiment en compartir la seva música? Així que això sí que és un pas de gigant, Madò Llucia!

No m’aturaré tampoc a comentar peça per peça, però vull anar a la part crítica i amb la que he trobat molts de combregants: una llàstima que una proposta com aquesta, atractiva i tan enriquidora però tan poc habitual, acabi en una anècdota, en aquest senzill esdeveniment que queda en el record dels presents i en les paraules d’un blog com aquest que no es cansarà mai de reivindicar més espai per a propostes així! Sí que és cert que el públic de Manacor va ser un luxe, omplint l’auditori i demanant una altra i una altra cançó més… però tant de bo que no quedi només en això!

L’altre detall que vull remarcar, i ja deixaré de banda la simbiosi entre els dos tipus d’agrupació musical: un fet que és una evidència però que sovint no hi donam importància: només pel lloc i les circumstàncies, sa Torre sonà de luxe. Potser comença a ser hora que ens espolsem la idea que els grups que sonen música pensada per ballar els hàgim de sentir sempre a una plaça, envoltat de renous, cotxes, problemes tècnics o equips tècnics insuficients… i l’entranyable però tan desafortunada companyia de les castanyetes del públic, no sempre ben sincronitzades. Tant de bo sa Torre i altres grups ens regalassin molt més sovint el gust de poder-los sentir en unes condicions acústiques molt més agradoses. Jo m’ho prenc com un regal per a l’oïda però també com un regal per als músics, que sens dubte gaudeixen de poder oferir-nos així el seu tresor artístic i que mereixen, també, el nostre reconeixement.


Qui no coneix a en Mateu Jaume?

Tan si el coneixes com si només l’has vist per plaça, vos promet que és un jove que paga la pena escoltar. Perquè és agut, humil, bona gent i amb gran personalitat. Un “xou-man”, gran ballador i un artista. Hem aprofitat perquè ens conti una de les “neo-tradicions” (o recuperació) del seu poble: els cavallets de Vilafranca de Bonany.
Juntament amb El magatzem del Sol començam un nou projecte combinant cultura popular i decoració que esperem que vos agradi. Amb nosaltres ha hagut de patir ser un conillet d’indies amb això de com fer un vídeo condret i el que havia de ser una entrevista pel juliol ha hagut d’esperar fins ara. Però diuen que si es fa esperar, és perquè és bo. Idò esper que vos agradi la seva entrevista. Ara aprofitant aquests dies de pluja per a estar davant l’ordinador, podeu entrevenir-vos a mirar fins al final, no té pèrdua!

Ja em contareu que vos ha semblat!

 

 


Festes de Palma. Canamunt i Canavall 2016.

Ja passades i ben païdes les festes de Canamunt i Canavall no podia estar sense escriure-hi unes paraules. Hom sap que el mes de setembre és feixuc i s’intenta agafar una rutina i una tornada a la realitat que a vegades costa i et fa anar més saturat, si cap. En el momentet que he tengut avui per dedicar-hi, he pogut fer un vídeo recopilatori del que vaig enregistrar amb la meva humil càmera durant aquests quatre dies de festes de Canamunt i Canavall.
Què vos puc dir? Que l’organització d’Orgull Llonguet ha fet una feinada! Amb molt de gust i ganes, clar, sinó no hi hauria iniciatives com aquesta. Els bandolers i bandoleres canamunter i canavallers han respost molt bé i aquest és el millor premi pels qui fan feina que hi ha darrera i ningú veu.
Pep Cabrit i Eduard de Sastre. Els seus noms seran recordats de per vida com a primers senyors de Canavall i Canamunt. S’han ficat de valent als seus papers i se’ls veia passar-s’ho súper bé fent de caps del seu bàndol. Les seves idees i entremaliadures han alimentat als bandolers per a donar-ho tot a la batalla.
L’aigua, que inferior a l’any passat i reciclada, va bastar bé per a xopar a tot participant. Ara és temps per a repassar i reflexionar quines mancances s’han de reforçar i a esperar amb ànsia la lluita de l’any que ve.

No puc dir massa més que: Enhorabona Orgull Llonguet! molta força i coratge per a seguir endavant!
Visca Palma! Visca Ciutat! I que visquin les ciutadanes i ciutadans! (orgullosos de ser de Palma, que quedi clar!)
Fins aviat!

 


Comencen les festes de Sant Agustí

Hi ha qualque agosarat que m’ha comentat que s’estiu ja s’acaba… si fins a finals de setembre hi ha festa!
Aquest cap de setmana el podem començar: amb la Nitx de l’art per la zona de mitjorn i després hi ha concert de grups locals, a la capital ballant al Monastir de la Real, a la gran verbena de Valldemossa, a sa nit de rock de Consell, etc, etc, etc. Qui no surt és perquè no vol, n’hi ha de tot color.
Volia destacar el cartell de festes de Sant Agustí perquè tant aquest, com el de Sant Roc a Porreres, són programes que d’ençà el principi d’estiu esperes saber qui ve a sonar. Malgrat enguany els grups tenguin menys renom que altres anys, s’ha aconseguit que totes les verbenes siguin gratuïtes.  Grups locals i peninsulars de qualitat malgrat no siguin d’allò més conegut. Els catarres i Oques Grasses són el plat fort però aquest estiu ja han estat per l’illa, hagués estat més repartit altres grups de rock català, però bé, atreuen molta “joveneia”.
Aquí el teniu:

santagusti16


XVIII Mucada.

Una gentada, massa gent! Exagerat! No importa tornar-hi. Està massa massificat.

IMG_20160814_121345107

Bé, i ara que hem espantat als que només llegeixen el titular i poc més, vos vull contar que sí, en bon diumenge assolellat hi va haver moltíssima de gent, sobretot nova. N’estava enrevoltada de gent novella. I ja pots escriure, publicar i recordar que ningú s’havia llegit el programa ni les normes. Sí, són aquells que sempre es queixen que la gent no s’integra, ehem, i tu et vares molestar a interessar-te per la festa que visites? Idò tassa i mitja de la vostra medicina! Aprofit però per donar l’enhorabona a l’organització que cada any es millora afegint noves mesures de seguretat i vetlant per la festa tot el que poden i més. Segur que ja n’estau molt orgullosos i ben contents, en podeu estar de valent. Feu cridar i sentir a moltíssima gent amb molt de goig: “jo som de Sineu”. La meva admiració cap a voltros és màxima. Força i endavant.
Vaig gaudir tant que vaig oblidar el mòbil i pràcticament no vaig fer fotos. Hi havia més gent? Sí, però vull dir, amb la boca petita perquè no em senti molta gent, que no vaig veure la festa massa afectada, va poder seguir el seu curs com altres anys. Pot ser que des de l’organització no ho veuen igual…
El sibil rosat i nostrat va anunciar el judici final entre grans ovacions de “president, president”
i és que la vida en glosa
a qualsevol pot ablanir
la sang de tots fer bollir
i ho veus tot color de rosa.

Uns bons altaveus per animar aquella plaçota, que dóna peu a què s’ompli de gom a gom. Amb raó s’acumula tanta gent s’horabaixa, i sincerament, si ha de seguir plena que segueixi així. Ple de gent que no sap a on mirar, ni que passarà i només cerca la bauxa, allà hi caben i allà poden quedar. No pens fer publicitat dels millors moments del Much, em fa por no poder-ho veure l’any que ve. Igual que ja he decidit no publicar fotos de racons de sa roqueta amb la ubicació. Està massificada, sí, com altres. Com ho solucionam? Com podria millorar-se? El problema està en la publicació a les xarxes socials? Fins a quin punt interessa o no la massificació? Podríem xerrar d’una massificació sostenible? Com ho regulam? Esper no tardem massa en trobar una solució, perquè sinó un dia llevarem el tap i Mallorca s’enfonsarà.

Em manca documentar moltes festes que també han succeït durant aquests dies, com: les festes de la Vilanova a Esporles, els jocs de la set al Secar de la Real, la clovellada  de Petra, Santa Càndida amb els seus cavallets llucmajorers, i moltes més. Perquè diuen que l’estiu a l’illa de la calma és molt tranquil, o això ens deia Antonia Font “i es que estic de puta mare d’ençà que és en s’estiu”, si més no, anam atabalats per poder fer quadrar l’agenda de festes! I que duri!

IMG_20160814_131442856


El Much i la “muque” no molen

No m’agrada dir mentides però ara que ja vos tenc aquí, volia remarcar, insistir, assabentar, suggerir, insinuar, observar, indicar, informar, alliçonar, exhortar, considerar!  el que ja ha fet l’organització de la Mucada: La Muchal Foundation. Madò Llúcia també invoca el CIVISME!
Com que sé que llegireu tot l’article fins abaix, primer vos adjunt la foto oficial de les normes de la muquiscència. No cal imprimir-ho però vos ho podeu llegir i repetir dins el cap com si fos el sagrat rosari! normes-de-muquistc3a8ncia
Respectau la festa, respectau les normes, respectau la feinada que fa la reial i molt honorable Confraria Muchal Foundation. Feis cas del Mukicipals, llegiu les normes que trobareu arreu del poble, consultau el programa per saber que faran i deixau lloc per a què es pugui realitzar amb normalitat. Perquè no voleu que tanquin portes als forans, no? O que s’hagin de posar normes per a regular i poder fer la festa amb normalitat? Idò enguany és clau! Per favor, seny!! 

WhatsApp Image 2016-08-12 at 14.18.49

Aquí teniu l’enllaç a on s’invoca el civisme.

Per als novells de la festa, aquí teniu un resum.

Notícia del ara balears. 

Camiseta rosa, mòbils i objectes delicats dins bosses de plàstic per evitar espants, hidratar-se també amb aigua clara, sabates de fer via i còmodes, i a gaudir! Que no mori la festa per gent incívica!

I recordau, a passar-ho bé amb seny!!! 

“Que Visque el Much i la Muque!”