Category Archives: Opinió

Massa preguntes a l’Aire

Què és correcte? Què és autèntic? Quin valor li hem de donar? Ho guardam a un calaix o ens ho feim nostre? Del programa Aire vull pensar que vol arribar a tothom, sobretot a gent que no és “folkie”, i que només tenen 45 minuts. D’acord, no va estar del tot malament, ja era hora que es xerràs de folk a la televisió però, molta gent ja n’ha fet el comentari. I jo també consider que si et dediques a fer un programa de divulgació televisiva que arriba a milers d’espectadors hauria de ser més plural i més objectiu. M’agradaria remarcar les bones explicacions de Francesc Vallcaneres i na Miquelina, em passaria hores escoltant-los.

El programa es desenvolupa dient que hi ha discussions i debats sobre l’autenticitat del ball de bot, però en cap moment anomena quins i ni les planteja. Que tanta sort, perquè no haguessin sortit del seu llombrígol. Havent-hi tantes escoles com hi ha i altra gent que hi ha investigat… no hi queda reflectit. Aquest és el problema, que en vers de xerrar-ne, cada escola es pensa tenir la pedra filosofal i no surt de la seva teoria. Quantes vegades heu sentit: “Noltros sí que anam ben vestits, això es duia així!” o “Noltros ballam mallorquí i no com a plaça”. Per què no compartim enriquint la nostra cultura? La unitat no vol dir uniformitat. Per qui no n’entén i mira el programa, pareix que només existeix una escola de ball. Hem pogut observar que hi ha frases molt categòriques i no s’atura a reflexionar altres visions o maneres de fer. I no estic qüestionant en cap moment la feina del folklorista Bartomeu Ensenyat! Ni molt manco. El seu treball és imprescindible, però no únic; ja es ballava abans. Què hagués estat del ball de bot sense la seva aportació? Per així com l’entenem ara és essencial, però en realitat mai ho podrem saber. 

I què en podem dir de la música? Va des de la tradició a les noves músiques, conservant tot l’esperit folk. Així com en el ball hem vist una variació “modernitzadora” però també ens trobam els conservadors que replegarien tot el saber d’un moment donat dins una vitrina, hem vist noves propostes com Folk Souvenir, Cap de turc o els Ferments de Miquel Brunet.

Com que sempre hem sentit el “noninó” o el “tira-li cosetes” no ens adonem de tot el bagatge cultural i musical que tenim al darrere. És el de sempre, fins i tot li ha quedat un regust a ranci. Per què? Com bé explica Miquela Lladó a Aire, molta gent ho recorda com el què es va reconstruir a l’època franquista. No hem de tenir por a les iniciatives de cultura viva donades a la societat illenca actual. Us convid a cercar el disc de Marusa Cano i veureu el canvi, bastant nou pels anys 80.

Hi ha hagut diferents estils musicals que han reflectit el nostre bagatge musical. Recordam l’obra mestra de Toni Roig Al-mayurqa Clàssic. També Enrique Pastor publicà obres de concert Sa nostra terra (1979), Jota marinera, Sor Tomasseta, Parado de Valldemossa, Jota de sa potada, Copeo matancer, etc. per a orquestra o banda de música. D’altres composicions actuals d’agrupacions de ball de bot per a tocar conjuntament amb banda, com són Connaught un fandango per a xeremies ( i banda) o Somni de lluna, d’ Antoni Galmés Matamalas.

Què me’n deis dels arranjaments d’Antoni Genovart dels Xeremiers del Puig de Sa Font. O Ballugall, que ambdós, fan adaptacions de les peces clàssiques canviant les tonalitats, fent que cobrin vida. Per què qui diu que abans sonessin així? Heu pensat que pot ser el dia que transcrigueren una melodia el sonador de pagès no estava inspirat o ho va voler variar?

Són massa preguntes a l’aire, el que sí que sabem és que el que queda estàtic es rovella i la cultura viva mai no mor.

 

Anuncis

Les agrupacions “a l’antiga”

Hi ha agrupacions de ball mallorquí (que no ball de bot) que estan passant moments no tan bons com uns anys, principalment conec a Aires del pla Llucmajorer, sa Revetla de Son Servera i Aires de muntanya de Selva.

Per Sant Joan, dia del patró de Son Servera i dia en què l’agrupació fa el ball de l’oferta, va ser la primera vegada després de més de 50 anys que no es pogué fer el ball religiós. Tot per manca de gent. De les agrupacions que he anomenat sé que tenen aquest problema. Tengueren anys de bonança i han passat molts de balladors per elles però actualment estan en un moment que no saben si suraran.

Sempre he pensat que aquestes agrupacions, creades en un temps de repressió i d’intentar conservar “lo nostro”, tenen el seu mèrit perquè no eren temps fàcils i feren agafar valor als costums d’un temps. Que pens que han fet? Mitificar una època concreta del ball a Mallorca, vestir-se com bonament saberen i inventar-se coreografies per por de què no es perdessin uns balls. Que qualque dia tota festa comença, clar, però el ball d’un temps i el d’ara, per sort, és i ha de seguir sent improvisat deixant lliure la imaginació del qui comanda. I aquest fet tan simple és el que el manté viu. Queda reflectit veient com estan actualment aquestes agrupacions a l’antiga i les que ja han desaparegudes.

Ja ho diuen, evolucionar o morir. Si et quedes estancat durant quaranta o cinquanta anys fent les mateixes coreografies i vestint de manera incorrecta mesclant peces de roba de diferents èpoques perds: credibilitat, interès pel públic i motivació per part dels components. Amb el tema ball veig clar que és cert que podem conservar els boleros antics, el fandango pollencí o altres com a peces de ball muntades, perquè fa “gràcia” ballar-ho a l’antiga i agrada conservar-ho però quan els balladors l’avorreixin quedarà oblidat. En el tema de la vestimenta, ara hi ha agrupacions que n’han fet molt bona feina per a fer una mostra de com vestien a una època concreta, havent-hi concordança en les peces de roba. Aquestes perduraran perquè tenen la vitalitat de seguir investigant i preparar interessants mostres que ens aporten sempre qualque coneixement i aprenentatges nous. El ball d’aquestes agrupacions és un espectacle teatral el qual duen repetint any rere any. Jo també he fet el “show” a un hotel amb escenografia i escenificació dels balls depenent si era s’era o collir figues. I també tenc el “trake” mal compost per simple ignorància perquè fa un temps es pensava que era el “correcte”.

Ara ens trobam amb dos vessants: les que duen teles lluentes i modifiquen els patrons perquè quedin més esveltes les vestimentes i els que tenen cura d’anar tal com anaven abans. A la península també ens hi trobam amb agrupacions de ball amb la mateixa pedagogia, coreografia “trake” per fer guapo i llestos. Sincerament, em fa llàstima que s’hagi de mantenir així un ball, perquè amb el pas del temps agafa olor a ranci. També em fa llàstima que s’hagi perdut el copeo, queda poca gent que sàpiga alguns punts que diuen ser de copeo. Però si ha passat això és perquè la gent no l’ha seguit ballant, no? Seguint el concepte de cultura popular, si el poble no el balla, deixa de ser popular i es perd.

M’encantaria saber que n’opinau, i potser no he sabut ordenar totes les meves idees sobre aquest tema, és complexe. Però que en pensau? Va. S’han de perdre aquests balls? Vist que molts van desapareixent, els recuperaran d’aquí a 20 anys els nostres néts com a una joia?

Balls-Mallorquins-premsa1

 


Ja vos podeu amagar: No! Sortiu de l’amagatall, per què, qui us cerca? (Segona part)

Conversant amb uns i d’altres, he reflexionat sobre l’anterior pregunta que vaig fer: a on sou, músics? Ser-hi hi són. Pot ser hauria estat millor demanar: qui és que organitza els esdeveniments culturals/musicals? Qui tria als músics que sonen? El públic? Un “mandamás” (que possiblement no és músic)? Algú interessat pels doblers que mourà? I ara vos deman, què és millor un grup que mou molta gent o que tengui qualitat? Sol anar relacionat? Depèn.

Tot és un tema d’educació en la societat, quina cultura musical tenim? I quina cultura musical volem? Si estam avesats al “pan et circenses”, al que ens donen, mastegat i paït, allò ens semblarà bo.

És que aquests no cobren! Aquí entram a un altre tema… En faré una comparació amb un altre exemple que es pot relacionar. Unes galetes fetes amb farines integrals locals són més cares que unes del súper: La gent que no valora l’elaboració dirà: oh! que cares, allà valen només cèntims!, sí, però quines seran més saludables? El problema és que ens hem avesat als preus barats. No, barats, no, tirats per terra (per motius que ara seria llarg per reflexionar i ens desviaríem massa)  i no apreciam el producte bo.

És clar, amb la música igual, qui contracta no veu quants d’anys duu estudiant i assajant. És així com hem d’educar l’orella? Conformant-nos amb el que una persona que, potser n’entengui o no, ha triat? Ens deixam dur pel “postureig” o miram la qualitat del que volem oferir o anar a escoltar? Us record que jo també som principiant i, ni em consider música, aficionada, si un cas. Avançarà la cultura musical cap a una exigència de més qualitat?  Com promocionam la cultura? Moltes vegades camuflada pels “gins-tònics” i “vermuts” dels cool-turetas o cul-turetas (la diferència la trobaràs entre el significat dels prefixos) .

Com podem fer per millorar l’educació musical de la població en general d’aquesta illa aïllada?

 

Esper us agradi, malauradament aquest vídeo no ha estat gravat als carrers de cap vila o ciutat de la roca gran. Voldria remarcar que ha estat compartit aquest i no un altre casualment. Em serveix d’exemple però no ha estat cercat, direm que ha estat una causa-litat.

 

 

 


Músics, a on sou?

Perquè m’entengueu jo som la primera que intenta ser músic i sé les dificultats que duu aprendre un instrument, llegir solfa i entendre el llenguatge fins al punt de la improvisació. I sabeu que si no remuc no som jo. I a vegades perquè se’ns encengui sa bombeta ens han de dir veritats que no sempre agraden. Però que són opinions! I si tots pensàssim igual, seria molt avorrit. Conec molts de músics, però a on són? No estau cansats de música comercial buida?

Hi ha una aturada en el temps d’inspiració?  Per què fa anys que els grans de Música Nostra tenen la mateixa bulla? Eh! I que consti que em xifla i mai em cansaria d’escoltar-la.

Cert, que hi ha coses que no s’han de perdre però enyor un poc d’innovació i qualitat. I per què nou romancer no fa romanços ballables? Com així només sona una vegada a l’any!? Per quan un altre grup de la qualitat de Música Nostra, Caliu, o un Quart Creixent? Sembla que ens haguéssim de conformar amb el “tira-li cossetes”!

Ho sé, sembla que estic obsessionada, no, gaudesc molt de ball però sempre ens hem de demanar més per anar aprenent i avançant, perquè la vida és un llarg aprenentatge en el qual creixem i ens milloram.

No gaudiu escoltant a Boc? Que fusiona estils i creen amb una bona qualitat musical? O taverners? Xarxa, Sigramaça… Hi haurà relleu dels mítics: Antònia Font, Anegats…?

Cada grup és un món, i és difícil trobar músics que s’avenguin, que s’entenguin i després de molta feina puguin sortir a mostrar els resultats. Per això mateix tots els que ho poden fer ja tenen el seu mèrit. A més, sabent que les oportunitats de ser contractats són poques també és “normal” que no hi hagi font d’inspiració. Els músics són artesans, dels que fan les coses pel simple fet de fer-les bé, com defineix Carles Capdevila.

Qualque u vol adoptar una trompeta aficionada amb ganes d’aprendre? Que n’és de mal de fer ser amant del folk i el swing alhora! En farem una fusió amb els estils de moda? Creativitat al·lots! Que en pensarem d’això d’aquí a uns anys?

Curiosament en Marcel Pich fa anys que en xerra d’aquest tema. Com veis el panorama musical actual a Mallorca?  Em deix grups com L’Equilibriste, Donallop, Cap de turc, etc.  Són manies meves o també voleu més varietat?

Ara que estan tan de moda les jam session, no us animeu aquest dijous (cada segon dijous de mes) a venir al Museu de la Jugueta a sonar folk d’arreu del món? Vine a compartir coneixements!

Músics! Sortiu al carrer! A casa no se us sent!

 

 


No hi som per tot però hi som

Dissabte va fer goig la plaça de  Raimundo Clar. Esplendorosa: plena de balladors i gent mirant o voltant per la fireta. Una feinada feta pels voluntaris que varen estar tot el dia. La plaça superava totes les expectatives dels balladors i els grups (Escola de ball de Bunyola, Galivança, S’estol porrerenc i Cofre antic) varen engrescar-nos de valent les 4 hores de ball. El concert posterior tampoc ens va deixar indiferents! En Suasi amb el solleric Tomeu Piu i els de la rumba nostra ens acabaren d’esclatar a ballar, i ben bé que ens anava per llevar-nos la gelor que feia!  Varem donar molta vida al fantàstic barri de Canamunt, i si! Ho diu una catalinera de fora murada! Trob que es pot treure molt de suc en aquesta plaça tan maca.

No obstant Madò Llúcia no és omnipresent i malgrat sigui una folkie amb totes les lletres, hi ha altres aspectes a la vida. Ja fa 4 anys que encara no he pogut anar a la trobada de sonadors de pagès de s’Alqueria, sempre me cau tort, algú ens pot contar com va anar?

Fa anys que intent moure fils per crear una revista digital de cultura popular amb diferents punts de vista, entesos en diferents àmbits de la cultura popular, però encara no he trobat col·laboradors que els hi engresqui la idea.
Tota aquesta reflexió ve arrel que la aguda cantant de cofre antic em va agrair la feina feta amb l’entrevista. I ja veus! Ni estava posada al dia de les novetats del grup. No puc ser per tot, ni tampoc em considero “reportera” dels esdeveniments de la cultura popular, simplement m’agrada escriure (d’aquí poc farà 10 anys que ho faig aquí!).

La meva més sincera enhorabona  a l’associació de veïnats de Canamunt (@AvvCanamunt) a la plataforma Sóller amb els refugiats.

Fins aviat!


Gràcies per venir. Fira de la sèpia, Alcúdia.

 

Això ens deia avui en Toni de Sarau, gràcies per venir. Però els balladors anam allà a on hi ha bons músics!

 

Bona ballada al passeig que fa goig ballar-hi i bona bulla! malgrat pensava que només eren dos que ballen en mig.

 

Fins sa pròxima! 

 


50 aniversari de s'Estol, macro ballada!

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Què sou vius? Com estau? Espotonats? Ca! No pot ser mai! Vos escric des des meu llit amb ses cames a l'aire després d'estar untades amb alcohol de romaní i oli d'àrnica per a recuperar-me. Quin mal de bessons… Però amb una rialla d'orella a orella! Quanta satisfacció!

S'Estol des Gerricó està d'enhorabona! 50 anys no són totes les agrupacions que ho poden celebrar. Perquè no a tothom els hi cau tort fer anys, mirau-los, sonen melassa! Quants més en fan millor sonen.

Ahir feren i férem història. D'ençà que vaig per plaça no record altre ballada tan bona ni tan llarga. I en podem estar contents de sa quantitat de balladors que hi havia, omplíem ben be tot el parc de Felanitx. Què és ben gros!

Vull destacar sa magnifica organització. Va començar d'hora i no va haver aturades que mos fessin agafar fred. Al primer grup jo deia: – Bé, no importa ballar-les totes que encara queden nou grups més! Però m'aturava per anar a saludar i qualcú me treia a ballar o perquè aquesta jota m'agrada… res, que no vaig descansar gaire. A més, me va arribar més d'un comentari en pla: “Estic súper cansada però ballaria deu hores més!” i és cert.

Jo no sé si era s'equip de música (cal dir que hi havia molt bon tècnic!) s'ambient de sa plaça, la festa, però tots els grups, sobretot en començar Sarau fins al final sonaren molt molt alegres, xalests i amb molta energia.

Al principi passàvem pena de de sí qualque grup faria bullanguera perquè com que tenien poc temps… però varem poder gaudir de tres bulles molt actives sense cap incident important. Com a “massa” respectuoses, que no vull dir que no ho hagin de ser, mem si m'enteneu, sinó que un poc de picardia no fa mal i més si és per gaudir des ball.

Faig estar a un pèl de posar una enquesta a mem quina seria sa peça més repetida. Però aquestes setmanes he tengut moltes feines i se va quedar en es pensament i no ho vaig fer. Idò em va sorprendre molt, molt gratament. Crec que sa cançó que més es va repetir varen ser ses Boleres airoses, dues o tres vegades. Però cap grup va sonar ses típiques que jo hagués posat a s'enquesta com haguessin estat: bolero de Santa Maria o fandango de l'Amo de Son Carabassa ,per exemple.

Moltíssimes cares conegudes, cares noves, i això que en varen faltar, per jo, gent molt important que no pogué ser, catxin! Sinó ja hagués estat perfecte! No pot ser tot. Torna haver molt de jovent i gent més gran que aguanta bé una ballada, sí es que és molt sa! Mallorquins orgullosos de sentir #lonostro. Sí, això! Això és lo nostro. Jovent festejant amb un ball, una mirada, i què n'és de seductora una jota o un fandango. Ja ho diuen clar Música Nostra (nostra i tan nostra!):

 

"Si mos pega sa cantera,

no mos podreu aturar,
i mos morirem ballant,

però ballant en català."

 

Fins aviat amics!