Category Archives: Escoles

Entrevistam a Toni Genovart.

Tenim aquí el nostre darrer enregistrament. Hem volgut entrevistar a un xeremier que trobam que mereix sentir-se especial amb la feinada que ha fet. Sobre què ha treballat? Escrivint sobre xeremies, component i fent arranjaments, dirigint la revista Es grall, fent classe, i tot el que no sabem! Encara no el coneixes? Idò aquí el tens!

A més a més pots consultar les seves web com també pots conèixer als Xeremiers del Puig de sa Font.


Massa preguntes a l’Aire

Què és correcte? Què és autèntic? Quin valor li hem de donar? Ho guardam a un calaix o ens ho feim nostre? Del programa Aire vull pensar que vol arribar a tothom, sobretot a gent que no és “folkie”, i que només tenen 45 minuts. D’acord, no va estar del tot malament, ja era hora que es xerràs de folk a la televisió però, molta gent ja n’ha fet el comentari. I jo també consider que si et dediques a fer un programa de divulgació televisiva que arriba a milers d’espectadors hauria de ser més plural i més objectiu. M’agradaria remarcar les bones explicacions de Francesc Vallcaneres i na Miquelina, em passaria hores escoltant-los.

El programa es desenvolupa dient que hi ha discussions i debats sobre l’autenticitat del ball de bot, però en cap moment anomena quins i ni les planteja. Que tanta sort, perquè no haguessin sortit del seu llombrígol. Havent-hi tantes escoles com hi ha i altra gent que hi ha investigat… no hi queda reflectit. Aquest és el problema, que en vers de xerrar-ne, cada escola es pensa tenir la pedra filosofal i no surt de la seva teoria. Quantes vegades heu sentit: “Noltros sí que anam ben vestits, això es duia així!” o “Noltros ballam mallorquí i no com a plaça”. Per què no compartim enriquint la nostra cultura? La unitat no vol dir uniformitat. Per qui no n’entén i mira el programa, pareix que només existeix una escola de ball. Hem pogut observar que hi ha frases molt categòriques i no s’atura a reflexionar altres visions o maneres de fer. I no estic qüestionant en cap moment la feina del folklorista Bartomeu Ensenyat! Ni molt manco. El seu treball és imprescindible, però no únic; ja es ballava abans. Què hagués estat del ball de bot sense la seva aportació? Per així com l’entenem ara és essencial, però en realitat mai ho podrem saber. 

I què en podem dir de la música? Va des de la tradició a les noves músiques, conservant tot l’esperit folk. Així com en el ball hem vist una variació “modernitzadora” però també ens trobam els conservadors que replegarien tot el saber d’un moment donat dins una vitrina, hem vist noves propostes com Folk Souvenir, Cap de turc o els Ferments de Miquel Brunet.

Com que sempre hem sentit el “noninó” o el “tira-li cosetes” no ens adonem de tot el bagatge cultural i musical que tenim al darrere. És el de sempre, fins i tot li ha quedat un regust a ranci. Per què? Com bé explica Miquela Lladó a Aire, molta gent ho recorda com el què es va reconstruir a l’època franquista. No hem de tenir por a les iniciatives de cultura viva donades a la societat illenca actual. Us convid a cercar el disc de Marusa Cano i veureu el canvi, bastant nou pels anys 80.

Hi ha hagut diferents estils musicals que han reflectit el nostre bagatge musical. Recordam l’obra mestra de Toni Roig Al-mayurqa Clàssic. També Enrique Pastor publicà obres de concert Sa nostra terra (1979), Jota marinera, Sor Tomasseta, Parado de Valldemossa, Jota de sa potada, Copeo matancer, etc. per a orquestra o banda de música. D’altres composicions actuals d’agrupacions de ball de bot per a tocar conjuntament amb banda, com són Connaught un fandango per a xeremies ( i banda) o Somni de lluna, d’ Antoni Galmés Matamalas.

Què me’n deis dels arranjaments d’Antoni Genovart dels Xeremiers del Puig de Sa Font. O Ballugall, que ambdós, fan adaptacions de les peces clàssiques canviant les tonalitats, fent que cobrin vida. Per què qui diu que abans sonessin així? Heu pensat que pot ser el dia que transcrigueren una melodia el sonador de pagès no estava inspirat o ho va voler variar?

Són massa preguntes a l’aire, el que sí que sabem és que el que queda estàtic es rovella i la cultura viva mai no mor.

 


Mostra + ballada a Llucmajor, Dit i fet i Calitja.

Què vos he d'anar a contar? En Sebastià va fer vídeos i ho podeu comprovar. Sa petita mostra va anar bé i no va ser embafosa per què només férem cinc balls per a promocionar l'escola de ball de Dit i fet.

Me va saber greu que venguessin pocs balladors per què Calitja es mereixia tenir la plaça plena, no obstant, agraesc a tots els què venguéreu a veure'ns. Sa veu, ses flautes, es violí, es llaüt, sa percussió, tot sonava perfecte. Entre tots fan una combinació molt bona. Per ser s'estrena, vos puc assegurar que musicalment li donen moltes voltes a més d'un grup que fa anys i anys que sonen. Que no vull menysprear sa feina que hi deuen fer, però, tot s'ha de dir.
Molta força amics de Calitja, que vos tenguem molts d'anys amb noltros a ses places.

 Aqui vos deix l'enllaç del fandango de sa padrina, una peça pròpia preciosa.

 

 


Nou grup: CALITJA!

Avui vos vull presentar el nou grup de sonadors de ball de bot CALITJA. Joves, guapos ( i guapíssima), sonen una monada… no en podem demanar més. Per als que els hi fa peresa llegir fins al final, vos vull dir que dia 11 d'octubre (la setmana que ve!) a les 18,30h faran ballada a la plaça Espanya de Llucmajor per a presentar la nova escolta de ball de bot de Llucmajor Dit i fet. I sí entrau al seu grup de Facebook veureu alguns vídeos de com sonen. Malgrat la qualitat no sigui la millor, ja es nota que ens duran un bons ritmes per ballar ben a gust a plaça. Aquí vos deix el que m'han contat:

 

De Entrevistes

Molta gent encara no ha sentit xerrar de vosaltres. Qui sou?

Calitja és el resultat d'un petit experiment. Va començar fa un parell de mesos com a un grup de quatre músics amb la intenció de poder sonar per als grup de ball de bot que no tenguessin músics. Així evitarien fer mostres amb un CD. La veritat és que pràcticament tots provenim d'altres grups, però ens vàrem anar coneixent a poc a poc, ara un ara un altre, i em va fer il·lusió poder estar junts a un mateix grup.

El nostre grup està format per Joan Sebastià Mateu, que sona la flauta (qualsevol flauta); Hug Rodriguez, que és violinista; Toni Ginard és la nostra guitarra; Fernando Campos és el baixista; Albert Mayans és xeremier, percussionista i canta algunes segones veus; Joan Far és caixista; Laura Cardell, sa nostra inconfusible veu; i jo mateix, Tomeu Fons, que som es llaüt.

Quina intenció teniu?

La veritat és que no tenim intencions definides. L'única cosa que tenim molt clara és que ens agrada la música, la nostra, la mallorquina. Volem poder oferir a la gent que pugui gaudir de bones ballades populars. També tenim un parell de projectes amagats dins la màniga per a un poc més endavant, però tot això ja anirà sortint a la llum tira-tira.

Quines novetats ens duis? Parlau-mos de la vostra proposta musical.

Avui en dia ja no es poden oferir moltes novetats, però sempre hi ha cosetes que se poden canviar a una cançó popular: maneres de sentir i entendre la música diferents a les que ja coneixem, o simplement oferint cançons noves sortides de qualque sentiment, o fet viscut per qualsevol de nosaltres. Tenim un parell de temes que aviat sentireu. Per exemple, un fandango mallorquí escrit meu, el "Fandango per sa Padrina", molt malenconiós, amb una lletra intensa, dedicat a una persona que va ser, i és, molt important per jo encara que ja no sigui entre nosaltres. Hi ha dues o tres peces més que estam acabant d'endiumenjar perquè les pugueu disfrutar a les places en breu…

Vos iniciau en un moment difícil, de crisi econòmica i cultural, com vos afecta a vosaltres en particular?

Per ara no ens afecta gaire, perquè encara no ens hi hem posat de ple. Nomes fa un parell de mesos que aquest projecte va començar, així que sols anam fent qualque mostra, o qualque ballada a preus molt econòmics. Però la música comanda, i ella ens ha dit que ara és el moment de preparar-nos i tenir un bon repertori per oferir, sigui ara o més endavant, quan la cultura popular torni a ser a tan important per als polítics com per a nosaltres.

Quins són els vostres referents musicals?

Realment cada un de nosaltres en té un de diferent, un músic o un grup. Pel que fa als grups podríem destacar Música Nostra, Xaloc, Abeniara, S'Albaida (recentment desaparegut) o Raixa. Entre els músics podríem dir noms com Toni Pastor, Bernat Cabot, Pep Toni Rubio… De veu l'omnipresent Miquela Lladó, Marta Elka, la meva estimada Joana Maria Mayol o Laura Cardell. Tot això sense oblidar don Toni Roig.

Quina és la vostra màxima aspiració?

Aquesta pregunta te la podré contestar d'aquí un temps, perquè la nostra màxima aspiració era formar part d'un grup amb una qualitat musical com la que crec que estam aconseguint. Ara per ara no podem aspirar a molt més que a veure les places plenes de gent.

Moltes gràcies per les vostres paraules i ben segur que aviat ens veurem a plaça! Molta força, coratge, ànims, i què per molts d'anys puguem ballar amb voltros!


Què encara no saps ballar?

T’agrada sa cultura popular i encara no saps ballar? Te quedes aturat perquè no has agafat es punt? Bah… na Laura Cardell te’n pot ensenyar! És una exel·lent balladora i, no només això, fa anys que n’ensenya i ho fa la mar de bé. A més, marca molt els punts i és molt bona de seguir. Què més vols? Només has d’anar a ses seves classes!
Va anima’t, en poc temps, seràs tot un professional de plaça!

 

De Mostres

Taller d'iniciació al ball de bot an es Figueral

Voleu aprendre a ballar? Passau pena de marejar-vos fent voltes? No vos angoixeu! Tothom pot ballar a plaça!

Vos anim a apropar-vos fins an es Figueral els divendres a les 18h.

 

From cartells

Vius, que comencen els cursos de ball de bot!

Tot i que qualcuns ja començaren per setembre -pocs-, molts de cursos de ball de bot comencen la setmana qui ve o l'altra. Si sou dels que anau dient «enguany sí que m'hi apunt» no badeu, que després se'ns passa l'inici i ja fa cosa apuntar-s'hi…

Animau-vos-hi, descobrireu que no hi ha poques coses tan maques com poder participar del ball a plaça: si ja ens posa la pell de gallina quan es fa d'espectador, imaginau-vos quan es forma part de la festa!

I si vos voleu acabar de convèncer, Internet vos ho facilita molt: a l'Agenda Balla i Bota hi ha tot un recull actualitzat del cursos que han de començar, amb la data d'inici, informació i un telèfon o correu electrònic de contacte. Segur que en trobareu qualcun que s'ajusti a vosaltres, ànims!