“Dins l’imaginari de molta de gent, el ball de bot és un ball col·lectiu en què un grup de gent es posa en rotlo per ballar, fent els punts de qui comanda.” El conegut ballador Josep Fiol es declara antirotlista com bé argumenta a l’article d’opinió del Diari de Balears. Tot això ve donat per la manca de comandera i pèrdua del significat del ball. Anem per parts, va dir “Jack l’esbudellador”.
Tant hi ha gent que a un rotlo sempre vol seguir al menador com altres individus que quan ballen han de comandar. Supòs que és la posició on es senten més còmodes. Perquè a més d’exigents, de balladors n’hi ha de tots els extrems: n’hi ha que mai s’atreveixen a anar davant i d’altres que han fet tres classes seguides i ja volen liderar-ho tot. Això em fa pensar: a partir de quant et pots considerar ballador apte per comandar?
Abans de tot, quins són els límits de la llibertat balldebotil? Hi ha normes que s’han romput amb el temps. Inicialment no podien comandar els homes, ni romandre dos senyors un de vora l’altre al rotlo – hi havia d’haver una dona en mig-. En canvi dues femelles juntes mai s’ha discutit. Les bulles ja s’han modificat d’una manera evolutiva i, pel meu parer, amb seny. Ballant una mateixa s’accepta com a màxim quatre persones en un rotlo. Si fa més de 30 anys que ballam en rotlo, no és ja una tradició més que assimilada? Quina “edat” ha de tenir un costum perquè sigui costum? Hi ha diferents teories: que passin tres generacions; que els fundadors ja ens hagin deixat; o que s’ho sentin seu.
Però què feim amb els rotlos gegants? Ha de tornar la figura del revetler per a controlar-ho? Quan estàs comandant i veus que comença a entrar i entrar gent a vegades fa por! I sí, odio les patates gegants que es formen envaint gran part de l’espai. Bé fan les parelles de passar-hi en mig per ballar-hi amples o fins i tot quan es genera un altre rotlo en mig. Entenc perfectament el que diu Josep a l’article, però és cert que si hem arribat a aquesta bonança de balladors a plaça és en part gràcies als rotlos.
El simple fet de no haver de mester parella ho fa tot molt més senzill i molta manco vessa de començar a aprendre un nou ball. Tenc entés que els mestres ensenyen a ballar en parella, o voldria pensar que tothom ho fa, però sé que és menys freqüent. Es centren més en mostrar els punts i per practicar es fa a rotlo. Anar a classes a ballar ja directament amb parella és molt més complicat. Una vegada a plaça passa el mateix, molta gent per manca d’iniciativa, timidesa, manca de seguretat, cerca al líder per a poder gaudir del ball. Pens que els bons balladors van canviant de comandador/a per tal d’anar aprenent noves combinacions i llavors posar-ho en pràctica.
També conec la sensació d’estar a una plaça i per ser novella sentir-me exclosa esperant una cançó i una altra a què qualque conduïdor/a es decidís voler dedicar-me un ball. Sí, talment un ball de final de curs d’institut dels anys 60. Xerr des de la meva experiència d’aprendre un nou ball d’adulta (no precisament mallorquí) on has d’anar en parella sí o sí. Què m’ha acabat passant? Que ho he deixat anar, i mira que m’agrada! però l’avantatge del ball de bot és no ser necessari sí o sí ballar només en parella.
Compartesc que el sentiment del ball de parella o en grup petit és molt més enriquidor i afectiu. Quantes vegades hem ballat amb qualcú que ni ens mira? A les tirallongues dels fandangos que es fan eternes i no veus qui dirigeix es fa complicat la veritat. Menció apart mereixen els gimnastes, que s’agafen una ballada com un pur exercici físic i no social. És clar que és un bon esport, però no individual i molt manco mecànic. El ball no hauria de ser automàtic o robòtic.
Anam a passar-mos-ho bé i a riure! Què tal si anam a fer unes boleres airoses bandarres o una mateixa ben fina però alhora enrebassada. I si ballam una jota xalesta en parella o en “petit comité”, que segons qui comandi, serà més senzilla o tan exaltada com una hora d’exercici aeròbic. També n’hi ha que trobaran un bolero avorrit o amb combinacions que duren tot un “turito”; havent començat al compàs que toca o no. Balladors, no hem de ser tan capquadrats, mentre movem el cos seguim un ritme, escoltam una melodia, una lletra i el que ens vol transmetre aquella música. Deixem-nos endur amb l’ànima, no per agradar als altres, sinó per gaudir de valent del ball compartit.
El blog de Madò Llucia 
Totalment d’acord. Només per afegir una apreciació: hi ha punts de parella que no es poden fer en rotlo i encara que menys, uns de rotlo que no es veuen igual fets en parella. D’aqui que sigui enriquidor ballar de ses dues formes