Tot el cap de setmana ple de ball ha estat històric.
En plena postpandèmia demanàvem ballades de més d’un grup, i Déu-n’hi-do, ens han fet un cas exagerat! La veritat és que es podria haver espaiat un poc, després tenim setmanes ben buides. Està clar que no hem pogut anar a totes, però per sort en som tants de balladors que ningú ha quedat tot sol.
La primera marató solidària de Ball de bot organitzada per la Taula per Ruanda i Àfrica va ser un èxit rotund. De les 16h i busques fins a quasi les 2 de la matinada. Una exageració de grups que van anar acumulant retard per només haver-hi un escenari. Entenc la situació, però hi ha maneres de solucionar-ho o organitzar-ho d’una altra manera. Malgrat això, els balladors, ben estrets, vàrem esclatar de ballar. Era un goig veure a tothom allà enmig.
La presentació de Saó, el disc de Roada, va acabar d’omplir el teatre de Petra on pogueren veure totes les col·laboracions que tenien preparades. S’ho passaren genial aquests joves; en tenien moltes ganes!
Els concerts de música d’arrel també els gaudirem de valent. A Ses Voltes, Posidònia Folk, El Pony Pisador i Tesa & Jonatan Penalba ens varen fer estar animats fins ben passada la mitjanit. Si no les coneixeu vos anim a guaitar les seves xarxes, vos agradaran. Un toc de jazz, country i rap ens feren descobrir fusions que no ens ho haguéssim imaginat. Va ser molt enriquidor i gratificant.
Vos imaginau que un grup de música de ball de bot faci una versió de Ginestà, la converteixi en jota i quedin finalistes d’un concurs? Ramellets d’Esporles ho ha fet realitat! Estam ansiosos de veure la final del programa Cover de TV3.
Un escenari com es Born de Palma a vessar de balladors que semblava no estassin gens cansats del dia anterior a Vilafranca. Com sempre, sobraven les cadires, però per la resta va ser digne de veure. Quina gentada! M’emociona.
Hi ha molt bon ambient i som una gran família. És cert que som exigents, però al·lotets, que tothom balli com vulgui! Tenim dret a equivocar-nos. Anam a les ballades a oblidar els problemes, a riure i a passar-ho bé. No m’ho crec si em dius que només hi vas a ballar. Socialitzam, ens fa ganes ballar amb aquella persona en concret, provar en aquell rotlo, intentar aquella altra coreografia, a aprendre punts i a compartir. A xafardejar amb un, a confessar-te amb s’altre, comentar la darrera ballada… en fi.
He de dir, amb una rialla que no se m’esborra de la cara, que no en podem estar més satisfets d’això que tant ens agrada. El ball de bot és ben viu i no hi ha pandèmia que ho aturi.
Gràcies per ser-hi.
El blog de Madò Llucia 