Volandera, de Qanarusa

Si alguna cosa de profit en podem treure de tot això és que els grups de ball de bot han aprofitat per crear temes i gravar. En tornar a començar, no donarem a l’abast d’aprendre noves melodies i ritmes que ens faran botar a les totes. Aviat podrem escoltar el nou disc Volandera, de Qanarusa, que han volgut que el pugui escoltar i fer-ne una ressenya. Ara, he de dir que en aquest disc, hi trobam peces que ens aniran genial per a no treure sa fel mentre anam agafant la forma que teníem abans. És un punt a favor per poder-nos treure el rovell i anar gaudint de les lletres tant diverses que ens mostren.

Parlen d’estimar, de perdonar, de xiuxiuetjos, d’ombres, de l’únivers i fins a l’infinit.
Trobarem melodies aferradisses d’una flauta viveretxa, les veus de guitarra i baix que ens faran parar l’orella per la seva originalitat i una veu que encisa i et deixa embadalida. Com a toc novedós i diferenciador d’altres grups de folk pens que els teclats són ben presents i és molt agradable a l’oïda. Sense abusar de la percusió ens fan tenir els peus inquiets amb un simple sacseig ritmic i un baix ben marcat. Això dóna professionalitat ja que tenen present que s’escoltin tots els detalls sense solapar-se. Ja fris d’escoltar la bulla en directe amb les castanyetes de n’Antònia i na Rosa. I aprofit per dir que a en Mateu Jaume se li pot treure molt més profit.

Crec que qualque pic ho he comentat, i també en tenc ganes de parlar-ne al podcast i és el fet de: Per què molts de fandangos tenen lletres tristes? Fa ballera una cançó trista a plaça? És un tema que entra en conflicte dins la meva ment, ja que solen ser peces ben elegants i plenes de sentiment però per ballar a plaça me “tallen el rollo”. He fet unes bones rialles amb la jota lletja. Jotes i boleros amb salero que ens fan deixar volar la imaginació per crear punts nous i fins i tot ens proposen cantar amb ells. No són els primers, sabia que es posaria de “moda”! I m’encanta, és una fusió entre músics i balladors: ens necesitam i ens feim avenir.

Un disc que passarà a la història no com un qualsevol, sinó com un dels bons. Record que fa uns anys em plantejava qui podria… no substituir, però sí arribar a Música nostra, i per sort, a dia d’avui en tenim un parell de canditats.

I tal dia en farà un any i recordarem tots aquells tresors que ens ha fet aprendre a valorar durant aquests moments tan estranys per tots.

Gràcies per aquest regal, m’heu fet sentir afortunada amb aquesta primera escoltada. Rebentarem el trespol de ballar amb ganes i amb voltros! Gràcies Qanarusa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s