Resultats de l’enquesta sobre la Bullanguera

​Al·lots/al·lotes, belles persones terrícoles, m’heu fet llevar el rebosillo!

Mil gràcies pels comentaris, m’heu fet molt contenta i heu aportat a la nostra cultura un poquet més. La cultura si no es viu, mor.

Passarà a plaça. I el que m’agrada és que ho heu xerrat. Malgrat la xarxa, ho heu fet públicament. Per darrere també, ho sé, m’han arribat molts de missatges per privat. Perquè són molts d’anys que vaig per plaça i tot evoluciona menys els xafardejos. Hauríem de madurar! Per això que si ens estimam la cultura, n’hem de xerrar d’ella, ens hem de fer preguntes, l’hem de qüestionar! Estem d’acord o no, l’estam enriquint.

Avui en dia no es va únicament per festejar a plaça, per què?, perquè en l’actualitat existeixen altres mitjans. I em ve al cap una reflexió: Si només es balla per festejar, entre homosexuals i casats, no hi hauria cap!, cap dona a plaça. I en som majoria. Bromes a part.
La complicitat en el ball, entendre’s amb una mirada, és tan encisador!

Cert que fa molt de mal als ulls un ballador a contratemps, però no és cap espectacle. O a una “verbena” mires com balla la gent? Hi vas a riure, a passar-t’ho bé, a ballar amb els teus, a aprendre amb els altres, té una riquesa preciosa. És veritat, a mi també em costa de sofrir veure a qualcú a contratemps, però si no hi ha gent novell, que aprèn i ho intenta, no hi haurà continuïtat! Què hem de ser els mateixos de sempre?

Canviar els rols (home/dona) costarà, cert que al swing és més relatiu, pel simple concepte/definició del paper que cada un fa. La puresa. És difícil saber quina puresa és la bona i autèntica. Hi érem? No. Reminiscència és la paraula idònea. Qui vulgui ser més tradicional ho seguirà sent, per sort encara tenim la llibertat de triar què fer! Aprendre’m de les errades i ho deixarem tot més documentat? Ja ho crec. Entenc als que volen conservar que a Mallorca tenim (teniem?) un ball matriarcal, el pes del paper de la madona i el seu significat històric. I també em costa veure les normes/protocol a seguir en cas de no diferenciar entre home i dona a la bullanguera, però és talment un joc, una vegada enteses no crec que hi hagi problema. Cada un tria a què jugar. Com si volem jugar cada dia amb un rol diferent. No obstant això, la natura ens ha donat dos cossos diferents que es complementen, tenguem l’orientació sexual que sigui, sense importar a ningú amb qui ens colgam. Vos heu aturat a pensar que sense aquests dos cossos diferents, home i dona, no hi hauria el miracle de la fertilitat? Les cultures ho han reflectit durant segles. I tants de segles de repressió sexual que ara és normal que es vulgui lluitar contra aquesta dualitat.

Els professors de ball t’han d’ensenyar tant les normes com l’evolució i història. 

Potser ens trobam en un punt de ruptura entre el ball de pagès tradicional i el ball de bot contemporani? Poden coexistir? Clar que sí! El que hagi de passar es veurà a plaça.

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: