Madò Llúcia també era candidata a Senyora de Canavall

Sí, la renéta de l’autentica Madò Llúcia, dona de Don Joan de Can Pipeta volia ser senyora de Canavall per honrar el que fa 10 anys ja predic per aquesta pàgina. M’he criat a Ciutat i ho he surat.  Sempre amb la cultura popular al davant, malgrat a la classe de l’institut fos pràcticament l’única mallorquina. Recordant sovint com sa meva padrina de Son Espanyolet, quan jo era petita, encara seien a sa carrera a la fresca en s’estiu, amb na Maria de Son Monjo, amb ses Carboneres, sa Sollerica totes ses veinades prenien la fresca. O com vaig descobrir que els ous no venien del súper, a ca ses carboneres encara tenien galines al corral! Escoltant les batalletes de mum pare com nedava dins la font de les Rambles o duia dos pisos d’ensaïmades al cap anant en bicicleta pel carrer de Sant Jaume. I eh!, alerta! Sient a Palma, i venint de Santa Catalina, tenia la meva padrina de Son Espanyolet i la padrina de Palma. Per què? Això només ho entenem els cataliners. Jo, ja vivint a prop del Fortí, encara ara vaig a Palma a mirar tendes perquè entram dins el que era dins murada. Mu mare: anam a Palma? Un de poble diria: però si ja hi ets dins Palma!
Res… petites anècdotes d’una ciutadana de potada, de tercera generació, que no tenc cap familiar, ni un! que tengui una casa fora de Ciutat, cap conco ni tieta de poble.
Per totes les vegades que m’han demanat de quin poble som i s’han sorprès quan he dit que som de Ciutat. Per totes aquelles vegades que he sentit que si els senyorets de Ciutat o els panets no sabem res o som travats. Per tantíssimes vegades que m’han dit que ball de Ciutat en to despectiu. Per tot això i molt més, encara me fan sentir més orgullosa de ser-ho i me feia gola presentar-me a les llistes de candidats de senyor/a de Canavall. Vaig posar-me per feines, a escriure el glosat i ho vaig intentar.

 

Només vaig aconseguir un bandoler dels tres que s’exigien enguany. Als que vaig demanar no es volien comprometre a aquesta feina. L’any passat els hi va tocar un peu i tres nassos que TOTS els personatges de la batalla fossin de poble. TOTS. Orgull llonguet? A on? Bé, vaig haver d’aguantar burles de tota casta, ja vos podreu imaginar. I ara enguany els hi ha pegat per exigir massa normes, d’organització diuen. No han rebut massa convocatòries perquè ni tan sols hem hagut de votar als candidats, és a dir, que només hem tengut un candidat de cada bàndol que s’hagi presentat perquè directament han guanyat. Un petit detall, un dels dos no compleix les normes exigides, però li han deixat passar. Tan estrictes per uns i pels altres no.

Malgrat l’encesa i la impotència del fet, m’encantaria donar la gran enhorabona al senyor Pep Cabrit, qui ha fet molt bona feina amb l’enregistrament i m’ha fet llevar el capell. Tendrem un bon líder al bandol de Canavall, no ho dubt. Amb la boca més petita també li he de dar l’enhorabona a Eduard De Sastre com a senyor de Canamunt. Allà en mig ens veurem.

Malgrat tot, que visca s’Orgull Llonguet! I ens veim dia 4 de setembre.
Per favor, recordau que si voleu guanyar tenir més aigua per la batalla, cal vessar-hi sang!
Per tota la sang que es va vessar, dona-la!
donasang

 

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

2 responses to “Madò Llúcia també era candidata a Senyora de Canavall

  • joanbenamat

    Tant de bo a l’organització s’ho repensin de cara al futur en llegir-te Madò Llúcia!! Ganes i sentiment, que no te’n falta, haurien de ser els únics requisits!!!

  • Joan Guilà

    Bones Madò Llúcia, som en Joan d’Orgull Llonguet, però aquest missatge és personal, no en nom del grup.
    Primer de tot dir-te que em sap greu que no hagis pogut ser Senyora de Canavall, perquè et conec i sé que ho hauries fet molt bé i perquè hauria estat genial que una dona ocupés aquest càrrec. Com saps molt bé, doncs tu també ets (jo t’hi considero) membre d’Orgull Llonguet, el tema de la no discriminació per raons de sexe ha estat un dels cavalls de batalla de tots els truis que hem organitzat.
    Quan varem pensar en organitzar un “càsting” per trobar una Senyora o Senyor de Canamunt i Canavall, varem pensar en posar algunes normes (poques) i potser la més important i necessària era la de tenir com a mínim 3 ajudants. Com bé saps, dins el nostre grup mai ens han sobrat mans a l’hora de fer feina i organitzar festes, i encara menys a la batalla de Canamunt/Canavall. Per això mateix necessitem que la Senyora/Senyor de Canamunt i Canavall aporti els seus ajudants per no haver de dedicar 3 persones de l’organització a fer-ho. És simplement per això.
    No volem ni que t’ho prenguis malament ni t’enfadis, tot al contrari, t’animem a tornar-ho a intentar l’any vinent i si aquest any vols col·laborar en la festa, et demanem que vinguis amb nosaltres i siguis Cap de Guaita. Com he dit abans, no anem sobrats!!!
    Salut i Visca Ciutat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: