10 anys de Madò Llúcia!

Dia 5 de juny del 2006 escrivia els meus dos primers articles d’aquest blog amb qui ja, fins i tot, hi ha gent que ni sap el meu nom! Realment és el nom de la meva repadrina materna i he d’arribar a la seva generació per a tenir algú de poble a la família, ja que ella es casà amb un manacorí i van viure sempre a Ciutat, a les meves estimades barriades de Santa Catalina i Son Espanyolet.

Quan mir articles anteriors, en aquests 10 anys d’existència, veig un progrés, una evolució, un creixement meu que es veu reflectit als escrits. Seguesc igual de despistada, perquè estava convençuda que el primer dia que vaig escriure era dia 26 i no dia 5 i per això em posava a escriure aquest article ara i no abans com hauria tocat. El que sí que sé cert és que ja en sumen quatre-centes noranta entrades al blog! Bé, vull dir que, l’objectiu principal del blog no l’he aconseguit. He comentat més d’una vegada que la meva intenció era crear debat i que els lectors opinassin sobre el tema que jo exposava. Fins i tot fa uns anys Madò Llúcia va tenir un fòrum. Ho recordau? Érem ben pocs que en xerràvem certament, finalment el vaig tancar. Fins i tot, no fa massa mesos, em plantejava: què faig amb el blog? Hi ha temporades que quasi no li puc dedicar temps o simplement no trob el tema del qual xerrar. M’he plantejat tancar un cicle de la meva vida, però pel meu natural m’agrada contar la meva visió i sé que el trobaria a faltar. S’hi ha de dedicar temps a escriure, no és una cosa que faci en cinc minuts i tot d’una publiqui. Em sol dur unes hores que omple pensant i repassant i encara així hi ha faltes i qualque incoherència. En un futur vull seguir escrivint ampliant la temàtica com ja venia fent darrerament, entrevistant i/o fent articles d’altres grups d’estil folk o música en la nostra llengua, no tot és ball de bot. I si puc, seguir fent reflexionar una mica als lectors.

Avui no puc deixar d’anomenar a quatre homes que han significat molt durant aquests anys:

El meu estimat Joan Ben Amat, que el vaig conèixer gràcies a aquest blog i m’ha acompanyat d’ençà ens vérem a la ballada del pla de na Tesa: Escrivint, anant a la UIB junts i fins tot fent feina a la mateixa escola, a on molts de pics sorgien els articles. Company de bogeries i de moments difícils. Malgrat que no el vegi sovint, sé que allà serà el meu germà petit. D’edat, perquè de maduresa n’hi ha molt d’aprendre d’ell.

En Toni González que m’ha donat idees, consells i hem dinat tantes vegades amb el “mono-tema” del ball de bot, música tradicional i altres costums populars. Un gran amic.

Un altre molt bon company cultural és en Potti. Tants de cafès escoltant les seves experiències i debatent-me les meves idees sobre articles que jo en un principi veia brillants i sempre acab reformulant gràcies a la seva saviesa. Com a bon professional, se n’aprèn molt devora ell.

I un dia, casualitats de la vida, vaig descobrir que tenia un gran fan, en Pere Ferrer, m’ha motivat a seguir endavant amb els articles tot i les grans diferències que hem tengut i debatut. Sé cert, que seguirem aprenent l’un de l’altre.

També m’agradaria anomenar als meus entrevistats, esperant no deixar-me’n cap: Pere Dávila, Joana Maria Maiol, Pilar Reiona, Pere Joan Martorell, Josep Juan Potti, Pere Barceló, Laura Cardell, Albert Tugores, Tolo Pizà, Sebastià Juan (algú sap res d’aquest homonet dels videos?), Galivança, Es Revetlers, Tomeu Fons, Cristòfol Llompart, Pep Toni Rubio, Ballugall, Torrat i Bullit, S’estol des Gerricó, Qanarusa, Macià Tomàs, Cofre Antic, Estol Porrerenc, Silvia Escudero, Jaume Vich, Catiana (Tumbet Closet), Jeroni Sard, Angie Vallori, Roada, Sigramaça, Toni Bibiloni.

Per sort encara me queden moltíssims de personatges folkies interessants a qui fer preguntes!

Just diumenge hi ha l’anual ballada al port d’Alcúdia de Sarau Alcudienc. I quina millor manera de celebrar aquests 10 anys que fer allò que més m’agrada? Au idò, a ballar!

Gràcies a tots de tot cor. Esper tenir moltes coses que contar-vos aquest estiu i per molts d’anys.

Madò Llúcia.