Avui xerram amb Toni Bibiloni.

Toni Bibiloni, d’ofiF1010023ci mestre d’escola. Entusiasmat de la història. És l’impulsor de la creació del grup Sarau Alcudienc a l’any 78 i autor del treball d’investigació La indumentària tradicional mallorquina del segle XVIII i primera meitat del segle XIX: una mirada científica”. Ha fet múltiples conferències arrel d’aquest estudi. També va ser regidor del seu poble, Alcúdia, i va ser responsable de la seu de l’OCB durant un bon grapat d’anys. Qui el coneix sap que, quan surt el tema de la indumentària, sap quan comença però mai quan acabarà la conversa. Perquè en Toni és un apassionat de les robes que duien dels nostres avantpassats. És tant que en sap, que no em podia resistir a demanar-li quatre opinions sobre temes que pens que estan molt a l’aire. Ho reconec, no li he tret ni un quart del suc que podria haver tret, però perquè pens que les seves respostes s’han de llegir i païr com toca. Som molt ignorants, jo la primera, en aquest tema. Preparats?

Desfressa o vestit típic?

Desfressa és una paròdia; per a mi no té espai dins la indumentària tradicional. L’interessant és reproduir, que vol dir en primer lloc investigar i, a partir de la informació que aconsegueixes, reconstruir.

Detest l’expressió “vestit típic”, perquè no hi ha un vestit típic; l’estandart que es va construir al primer terç del segle XX és una invenció, una mescladissa, una uniformització… en definitiva, un disbarat, un doi. La indumentària, en tot temps, ha estat molt diversa i lligada a les classes socials i/o possibilitats econòmiques de les persones.

Com ens podem fer una vesta decent sense gastar una barbaritat?

Només hi ha un camí: sabent que volem. I si no en sabem prou demanant-ho als qui en saben. Estic cansat de veure gent que, carregada de bones intencions i bona voluntat, fan però unes mescladisses de diferents èpoques que són d’antologia. Volen anar “guapos”, i això els perd. Haurien de voler anar històricament correctes, i la resta vendria per si sol. Et pos un exemple. Quan un es vol vestir de mallorquí acomodat (adinerat) de la part forana es compra una roba lluenta (i prou horrible) per fer-se uns calçons de “mudat”. Pensen que si un home tenia doblers se feia uns calçons a l’ampla de seda; doncs això és un doi; si tenia doblers per comprar seda es vestia amb calçons justos (fins al genoll) de seda o vellut,.. com feien els rics  i els ciutadans amb moltes possibilitats; és evident que no és comprarien metres i metres de seda, que costaria un dineral, per després vestir-se a l’ampla, que era cosa de la gent rural. Als inventaris de segona meitat dels XVIII de les cases benestants d’Alcúdia, i també de primeries del XIX, la gent amb possibilitats no es vesteixen a l’ampla, sinó com les classes acomodades de Ciutat. Fent un símil disparatat: si un té prou doblers no es construeix un carro pagès amb rodes de plata, sinó que és compra un carrutge elegant (caleses, galeres, tartanes, carrosses, xilindrines,…) com els senyors. Això ja ho he dit i repetit a diverses conferències, però la gent escolta poc perquè quan temps després te’ls tornes trobar i els demanes com és que si ho varen entendre se segueixen comprant teles lluentes per fer “bufes de mudar”, aleshores te responen que és per poder anar de conjunt tot el grup. I tu penses “De conjunt de què? Serveix de res anar conjuntats en els disbarats?” I, clar, davant això ja no saps què els has de dir. La majoria són sords, voluntàriament sords a les explicacions científiques: crec que en realitat no volen aprofundir en el tema; se conformen amb un parell de flaixos,…

Ara sé que te demanes “Idò si no duien calçons amb bufes de seda, de què se’ls feien els més pretenciosos? ”  De indiana, en el s.XVIII d’indianes florejades (davall dels faldons populars) i en el XIX de les Indianes de Barcelona, les que produia una enorme fàbrica de capital francès, “La España Industrial”, que va inundar amb indianes industrials tota Catalunya, València i les Illes, i més parts de per la Península. De manera que es troben peces diferents d’un i altra lloc, i de formes diferents, però fetes de les mateixes teles, perquè provenien dels mateixos telers, de la mateixa fàbrica. Avui encara es conserva tot el fons històric de la fàbrica, els dibuixos, els dissenys,…

Vull acabar dient que trobes alguns calçons a l’ampla  de llana, o de lli, o de cotó, amb un poquet de mescla de seda, però això són excepcions, i mai hi domina la seda. Per això no queden amb aquesta lluentor que fa mal als ulls.    

Per què vestir-se dels segles XVII, XVIII i XIX i no d’una altra època?

Jo pens que per anar amb concordància amb els balls que ens han arribat fins avui, que són d’aquests segles, especialment de darreries del XVIII i de tot el XIX.

Què els hi podriem dir a aquestes agrupacions que encara van vestides a la “Kolflorica”? Amb el mocador vermell al coll els homes, guardapits amb la mateixa retxa que a ses bufes, calces blanques o esperdenyes de vellut amb sivelleta.

Als “colflòrics”, com tú els anomenes, jo els demanaria que obrissin un poc els ulls i la ment. Però a aquells que volen millorar, que volen avançar, sobretot a aquests, jo els demanaria que ho fessin amb rigorositat, perquè ara es dóna una situació un poc ridícula: molta gent vol copiar aquests grups que suposadament han fet el canvi, però aquests grups el que fan és escampar confusió, errors, perquè només ho han fet a mitges. Així que no sé si encara és pitjor, perquè quan la gent s’ha gastat els doblers i s’ha posat a cosir coses noves copiant aquests grups, després no li vagis a dir que ha fet un gastòrum inútil.

Moltes gràcies Toni, una gran lliçó hem tengut avui amb les teves paraules. Sé que, com a bon mestre, seguiràs investigant i enriquint el teu bagatge que aviat serà molt difícil igualar. Has fet una feinada inmensa en nom de la cultura popular, la teva feina, i la de d’altres components de diferents agrupacions arreu de l’illa, hauria de perdurar per sempre. Però mai en tenim prou, encara queda moltíssima feina per fer. Gràcies de debo per tot. 

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: