Avui feim homenatge als sacrificats bandolers de Canamunt i Canavall

He tengut l’honor de poder parlar amb els dos sortats que pogueren dirigir cada bàndol. Perquè quina feinada feren els organitzadors de l’Orgull Llonguet, la festa els hi devem a ells! Us present als abanderats:

montatgeentrevistabandols

(muntatge fet a partir de les fotografies de Guillem Bosch i Miquel Ferrer, d’esquerra a dreta)

Na Tumbet Closet o també Catiana, és mig ciutadana mig alcudienca. Jove compromesa amb el que fa. Col·laboradora amb l’Obra cultural Balear, amant de la festa popular i de les humanitats en general. Glamurosa com a bona apassionada de la moda que és: dona actual, valenta, intel·ligent, decidida i divertida. Conèixer-la és sempre una caixa de sorpreses!

En Jeroni Sard és un jove serverí exiliat a Ciutat. Músic, clarinetista de la banda del seu poble i forma part dels xeremiers del Puig de sa font i l’agrupació folklòrica sa Revetla. Compromès amb temes com l’educació i membre de diferents entitats. Alegre, feiner, simpàtic, agradable, perfeccionista, preocupat per millorar-se i es fa estimar. Qui millor que un historiador com a amant de la cultura i les arts!

Com veis no tenen aturall! Aquest és el jovent que volem, dignes d’admirar!

Com us sentireu duent la senyera del vostre bàndol?

Catiana: Em vaig sentir feliç de ser la primera abanderada de Canamunt, una mica acollonida per com aniria tot, ja que hem de tenir en compte que va ser la primera vegada que es feia la festa. El que em preocupava sobretot és que la gent no es divertís o no es pogués crear el vincle de complicitat amb els personatges.

Jeroni: Pens que suposava encapçalar una part important de la festa, posar en marxa la bauxa, envalentonar les tropes. Però en realitat tenia ben clar que qui comandava tot allò era la gent. Persones que s’havien identificat amb el bàndol i s’havien congregat un diumenge horabaixa amb les seves armes més o manco sofisticades. Només consider que n’era un més, perquè cadascú tenia la seva motivació, una pròpia “estratègia” bèl·lica però, sobretot, ganes de donar-ho tot, lluitant a l’orgullós bàndol de Canavall.

Quins eren més? Canamunt o Canavall?

Catiana: És mal de contar, jo sempre diré que els de Canamunt!, però en realitat més o menys equiparats. Ara, que si demanes als de Canavall et diran que eren més ells…

Jeroni: En realitat, Palma va ser la més nombrosa. Mobilitzar el gruix de gent i aconseguir pintar-la de groc i vermell ja era un èxit. Tot era nou de trinca, fins i tot de provatura, i si Canavall va ser més combatiu, o Canamunt més nombrós, era el que menys importava. Ara bé, he de dir que els comentaris en veure’ns arribar, com una massa groga, eren que Canavall imposava molt.

Qui trobau que va lluitar millor?

Catiana: Lluitar millor? Mal de dir quan es tracta de lluita d’aigua, ja que no hi va haver ferits de guerra ni res semblants per quantificar-ho, hahahaha! Com vàrem firmar una treva de pau finalment podem dir que els dos bàndols varen lluitar força bé.

Jeroni: Sonarà a tòpic, però la importància es trobava en participar-hi. El revulsiu que suposava enfrontar a veïnats, amics i familiars en dos bàndols era un incentiu. Tenia bones amistats als dos bàndols, però vaig procurar esquitxar a tort i a dret, independentment del color de la camiseta que banyava.

A quin bàndol hi havia més freaks que s’havien treballat les seves eines de guerra?

Catiana: Freaks n’hi havia per na Bet i sa mare, són essencials per la festa i crec que tant a Canamunt com a Canavall n’hi havia, al meu bàndol hi havia unes canamuntetes vermelles que duien mort un llop (de mentida) de Canavall. Em va resultar divertit i a Canavall vaig veure gent que s’havia creat les seves pròpies armes, per tant no em diguis com es fa una pistola d’aigua, ja que s’ha de ser molt freak per això!

Jeroni: Amb això no en tenc cap dubte. L’anomenat “Xorrator” o la quantitat de catapultes casolanes que hi havia amb Canavall en són una evidència. La gent va dedicar uns esforços impressionants, i fins i tot ens en va fer partícips durant el procés d’elaboració, penjant-ne vídeos o imatges. És una part molt important de la festa, perquè en dóna ressò abans, durant i després, i evidencia un protagonisme indiscutible dels participants.

Quin aspecte trobau que han de millorar cada bàndol? Vàreu veure qualque desbarat?

Catiana: El que voldria per la propera capitana de Canamunt (que esper que segueixi sent una dona!) és un megàfon més potent!, perquè els dies posteriors a la festa em vaig quedar sense veu. I desbarats, no sé si a davant meu feien molta bonda. Em varen informar que un grapat de canamunters varen assaltar una casa en ple cercavila però ja han rebut el seu càstig.

Jeroni: Crec que es va comptar amb un gran grup, amb nombroses colles i amb molta iniciativa. Això no ha d’aturar, ens hem de consolidar i, perquè no, aconseguir gestionar propostes a partir d’aquest equip. Vull dir, que el grup tengui més presència ja abans de la batalla i, que si ens hem d’organitzar per triar l’abanderat, o fer alguna trobada o activitat prèvia per fer bloc, ens motivem per fer-ho.

No puc dir que fos exclusiu del bàndol de Canavall, sinó casos aïllats entre tota la massa, però nedar al llac del Parc de la Mar, a banda de poc higiènic, tampoc era permès per seguretat, així que és un dels temes que aquestes persones han de tenir present a respectar en properes ocasions.

Què no us agradaria que passés en un futur en aquesta batalla d’aigua?

Catiana: No m’agradaria que la festa es tornàs una mostra d’incivisme i que com a conseqüència d’això s’aturàs de fer.

Jeroni: Que desaparegui. O que es desbordi. Ens hem de prendre el seu sorgiment com una rebel·lia al que hi havia i si ho deixam passar, morirà. Morirà si no gestionam l’èxit, però també morirà si no innovam. I aquí entren les idees a desenvolupar paral·lelament (o en el marc) de la batalla, i tothom ha d’estar-hi implicat.

Sincerament al·lots, a mi tampoc m’agradaria que per culpa de quatre desbaratats que vulguin fer “botellot” es desfaci aquesta festa, que tant ha costat d’organitzar i dur endavant, a on hi ha d’haver gent de totes les edats perquè tots hem de gaudir de les festes de ciutat.

Què millorarieu de la festa de cara a l’any que ve?

Catiana: Un canvi que faria és la de traslladar la festa cap a juliol o a l’agost, ja que aquest any per circumstàncies s’ha hagut de fer per setembre i intentar perfilar les cercaviles però des del col·lectiu ja estam treballant per millorar aquests aspectes! I a qui no canviaria per res són als meus companys que són collonuts! I tampoc canviaria a en Berga malgrat que, té arrels de per Llevant, va ser un personatge essencial i carregat de carisma.

Jeroni: El fang, que en tantes ocasions ha estat un element artístic, erotitzant o de bellesa o, al contrari, de brutícia, va ser massa present a l’esplanada del Parc de la Mar. La quantitat de litres que varen inundar la festa varen fer que el camp de batalla s’anàs convertint en un niu de basses d’aigua bruta. I això, no mola.

Crec que també seria possible comptar o emprar serveis i entitats ciutadanes, que poden arribar més lluny o que tenen unes eines que complementen la festa.

Finalment, podem millorar si es desenvolupa encara més la participació activa de la gent. Les colles haurien d’assumir tasques i emprendre idees que engrandeixin aquesta jornada i, en general, totes les festes de la Mare de Déu de la Salut, que mai s’havien fet sentir tan vives i llonguetes com enguany.

Hi ha aspectes a millorar, pocs la veritat, però ens estrenàvem i s’havia de provar. La majoria de gent va respondre molt bé. I només deix caure que, a ciutat encara en queden mallorquins, a veure si es fa una proposta popular per als propers abanderats de cara als pròxims anys. Novetats? Si la gent quan se n’anava tota xopa anava contant-se què havia fet i què duria l’any que ve per a lluitar millor! Això està fet amics!

Però si vols dir la teva, vine dimarts 29 a la xerrada que organitza l’Orgull Llonguet.

11222130_1644281802450487_1679042947027887965_n

Objectiu i treball complert, no JJ?
Enhorabona de debò amics organitzadors!

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: