La crida de les festes de Sant Jaume. Una visió molt personal.

La Mulassa de Manacor ja ha sortit a pasturar i ben xalesta. Els pocs moments que en vaig ser conscient ho vaig disfrutar al màxim. Si és que amb aquesta cara tan simpàtica, qui li nega un somriure! Una bona comparsa de gent entusiasmada la seguia i ballava amb ella. La veritat és que en vàrem ser uns quants que ens esperàvem més gent però a l’estiu hi ha festes arreu i no hi podem fer gaire. També era el primer any, però la gent que hi érem ja ens l’hem feta nostra. És cert que no vaig poder estar pendent al 100% d’ella. Per a mi va ser molt especial en un altre aspecte.  

IMG_20150722_150846

Vaig poder gaudir la festa ben de a prop. Va ser una experiència molt gratificant. Tots anàvem un poc a l’aventura perquè ha estat la novetat d’enguany. Jo, com a instrumentista novell feia una setmana que intentava domar els meus nirvis. Ja han passat deu anys. Qui ho diria. Deu anys què vaig deixar de banda una de les meves majors aficions. Buf, què m’és de difícil explicar-vos això sense emocionar-me. No, no sempre només ha estat ballar.

Durant l’adolescència, aquells anys on un passa per un poc de tot sient inexpert, intentant aprendre de la vida i formar-te, mantenint l’esperit rebel i duent la contrària als majors per tal de satisfer el que realment et plau malgrat no sigui el camí més correcte. El meu temps lliure estava dedicat a passar les hores entre gran barriada Santa Catalina i Son Espanyolet: assajant balls, cossiers, mostres de roba, preparant la beata, i per altra banda, l’agrupació musical. Abans no ho veia com ara, ni prou fer-hi, però gràcies a aquesta experiència vaig experimentar durant uns anys el que era assaborir i gaudir de la música. Amb el temps te n’adones que a aquell món on m’havia ficat m’era molt contradictori i jo no creia amb tot el que veia, jo només sentia la música, tancava els ulls i bufava. Les notes fluien, li posava molta cura a fer-ho bé, n’era molt responsable de que es sentís com toca, no em permetia cap errada. Un dia sense que ningú s’ho esperàs aquell somni es va rompre, vaja disgust. Em quedava una esperança, era apuntar-me a l’escola de música de l’Almudaina per proximitat amb la feina. Fins i tot vaig xerrar amb alguns components… Però si ara ja duc truis, en aquells moments encara en duia més i més importants com acabar els estudis o altres maldecaps. Allà va quedar. Ganes no en faltaven, però la idea es traduïa en més hores d’estudi, més hores d’assajos i després de tants d’anys també m’atabalava la idea. A la vida tot són cicles que es van repetint malgrat ens anem millorant dia a dia. Què per què vos cont aquest episodi de la meva vida? Idò perquè malgrat la ideologia sigui molt diferent a la que tenc ara va ser molt important per a mi. Només a qui realment li apassioni la música, malgrat no n’entengui d’estructures ni de lectures, m’entendrà.

Vaig tenir la sort de poder tornar a sonar amb la mulassa. Amb un altre instrument, un altre format i un ambient molt diferent. Aquests nous companys no estaven nerviosos perquè per a ells era una sortida al carrer molt senzilla amb cançons no gaire complicades i que ja tenen més que dominades. Fa molts d’anys que la música forma part de la seva vida i en saben … que n’he de dir, ja m’agradaria saber-ne qualque dia un quart de tot el que saben ells. Per a mi tot era nou. Sabeu que n’eren de coses que n’estava pendent! En vaig sortir satisfeta. No va sortir tan perfecte com jo voldria però me’n vaig sortir. Eren més els nirvis de: ho faré bé? Com ho he de fer? He sonat molt fort? He desafinat? I ara perquè me mira? Què hauré fet? Dois, però fins que no ho passes hi són.  Ai, aquesta educació informal que no apareix reflectida a cap document oficial, sabeu que en vaig aprendre de continguts transversals! passen desapercebuts però són els més importants.

De la plaça de Sant Jaume, passant per Can Garanya i Can Lliro, sa bassa, l’esglèsia gran, es cós i fins al bar Xarop. Un fart de ballar i fer voltes! Molt bona energia tenen aquests mulassers, de bon gust ho suaren. I ben contenta de que aquest poble adoptiu, que tan ric és culturalment, m’hagi acollit així de bé. La Mulassa ha fet història i nosaltres amb ella. Aquests dies està exposada a l’ajuntament, encara no vos heu fet el #selfiemulassa2015? Teniu fins divendres!

Què visca sa Mulassa i que visca Manacor!

IMG_20150722_134958

M’acab d’adonar-me que em faig gran, madò Llúcia ja conta batalletes. Per a què després diguin que escriure no és terapeutic… Fins aviat estimats lectors!

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

4 responses to “La crida de les festes de Sant Jaume. Una visió molt personal.

  • Francesc Vernet Llobet

    M’ha agradat molt el text sobre la Mulassa. No conec la història, però està molt ben explicada i amb molt de sentiment. Endavant i continua així, ens ajudaràs a molts.;))

  • Maria X.

    Han portat una tradició de Catalunya per no tornar a posar una mula de veritat. Qui perd els orígens, perd la seva identitat.

  • Selvatgi

    Els nostres balls més propis, com la jota o el bolero també venen del continent. La nostra cultura popular esta intimament lligada al mediterrani, altra cas pot ser Sant Antoni de Sa Pobla, que també te arrels catalanes i no deixa de ser nostro.

  • Maria X.

    A Sa Pobla no tenien tradició pròpia que restaurar i a Manacor sí. En lloc de promoure el que tenien i van perdre han preferit dur de fora un recanvi al que és nostre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: