Avui entrevistam a Macià Tomàs

Macià Tomàs, andritxol de potada. Ballador des de nin i mestre de ball des de ben jove. I veureu que així com s’explica de bé, és normal la bona fama que té de mestre d’escola. Ha tengut l’amabilitat de respondre’m a totes les premaciàguntes que li vaig fer sobre la mostra de roba organitzada per Aires d’Andratx. Fa un parell d’anys que ja la fan i és digne de posar-hi tots els sentits. Només per escoltar les seves paraules i veure les preciositats antigues que ens mostren paga la pena. No m‘enred més, aquí teniu, gaudiu-la.

Macià, com aires d’Andratx vos vàreu interessar per tenir tanta cura de com vestir a la antiga? Quan d’anys fa que començareu la recerca?

Personalment fa més de vint anys, quan vaig veure les diferències entre els vestits de pagès que dúiem els grups per ballar i la forma de vestir a les fotografies antigues, a la vegada que vaig tenir accés a un parell de peces de roba antiga de la família. Com a grup, des de fa uns quinze anys vaig començar un procés lent de revisió de la indumentària per vestir de manera més autèntica possible.

Heu fet mai un inventari del que teniu?

No, encara no. És una passa que és necessària fer però que encara no l’hem posada en marxa. Hem de pensar que totes les peces formen part de les col·leccions particulars de cadascú, també de familiars, amics o veïnats. No és indumentària del grup. Això suposa que hi ha roba que ens la deixen puntualment i hem de tornar una vegada realitzada la mostra. És una assignatura pendent.

Com podríem fer per crear un estàndard per a què la gent vestís millor del que estam acostumats ara?

Crear un estàndard és perillós, sempre hi haurà defensors i detractors, sempre hi ha factors acceptats i de rebutjats, i això no és bo perquè crea desavinences en lloc de crear unió, tal com va passar amb l’estandardització del ball als anys 70 per D. Bartomeu Ensenyat. El que crec que seria convenient és la didàctica, la formació. Tampoc no ha existit mai un estàndard en la indumentària i crear-lo ara seria postís. Per exemple: un vestit “estàndard” de mitjan segle XIX no és igual que el de finals del mateix segle.

Què seria tolerable i què intolerable?

Per jo no és tolerable la mescla de peces de diferents èpoques o ús, per exemple rebosillos brodats per anar a fer feina, faixes de ras, camises blanques de cambrer, porqueres combinades amb calçons amb bufes, gipons de colors per al segle XIX… Com si ara una al·lota se posàs un xandall amb unes sabates de tacó i una “pamela”. Tampoc consider molt adequat nous patrons inventats i de cap manera toler les dones amb mocadors a “lo pirata” (les mallorquines sempre han duit el coll tapat).

Com es podria fer la gent una vestimenta «econòmica» i correcte per a emprar un pic a l’any a la festa del poble?

Hem de pensar que, en un alt tant per cent, aquesta roba per dur un pic a l’any se sol cosir a cada casa per gent que les copia d’altres persones i és molt mal de controlar. La formació i la conscienciació serien el millor remei. Quan sents “Tanmateix per una horeta…” ja pots veure quin grau d’estimació tenen cap a la indumentària: la tenen com una disfressa. I és això que s’hauria de canviar.

Ara bé, seria interessant que les dues o tres cases que fan roba de pagès s’hi mirassin un poc més. Unes en qualitat de teles, altres en patronatge… Però trobar-ho a preu econòmic no hi podem trobar res donades les hores de feina a mà que duen aquestes peces. Les empreses no van de pèrdues, lògicament.

Aquí m’agradaria fer un incís i valorar la feina que fan des dels col·lectius del Firó de Sóller que fins i tot han enregistrat vídeos per a animar a la gent a vestir millor i insisteixen molt amb el tema de rebosillos al cap i moltes altres coses. Fan molt bona feina, són tot un exemple.

Trobau que hi hauria d’haver qualque protocol per a poder sortir a la desfilada de La Beata de Santa Margalida o el Vermar de Binissalem (que són les més populars i també les més conegudes com per les que duen més disfresses)?

És primordial que posin un filtre. Unes normes clares i senzilles publicades amb anterioritat. No fa falta ser massa exigents però sí demanar dignitat. Només seria no deixar desfilar amb el rebosillo damunt les espatles, amb calçat esportiu… La mateixa organització podria disposar de persones que convidassin als participants a vestir decentment al començament de l’acte i durant la desfilada.

Què feim els balladors no experts per a assessorar-mos bé? Cada agrupació té les seves teories, i m’ha passat d’anar a ballar amb un altre grup per substituir a alguna mostra i no he anat del tot «correcte». N’hi ha que només duen gipó negre, n’hi ha que n’accepten de colors, n’hi ha que diuen que no duien gipó sinó marineres, n’hi ha que… cada un diu la seva.

Cada grup és lliure de triar la indumentària que considera en les seves actuacions. Si han decidit vestir com al segle XVIII poden dur gipons de color, si han trobat que volen anar de pagesos de principis del segle XX poden dur marineres. No hi ha UN vestit de pagès o pagesa. Com ja he dit abans, el que seria ideal seria no mesclar indumentària d’èpoques diferents o persones vestides amb una moda concreta i altres d’una altra.

Darrerament els grups se van interessant en aquest aspecte i se va millorant molt. Ara bé, si un balla a diferents grups ha d’adaptar-se a les seves característiques, com ho ha de fer en l’estil de ballar.

Hauria de ser el mateix mostra de ball que mostra de roba? És a dir, ballar amb la roba autèntica (o les còpies) d’una època? O per a fer espectacle cal mirar altres aspectes com la lluentor de les teles o la mida dels flocs?

Segons el meu parer hi ha moments per tot. Fer un espectacle amb roba autèntica seria meravellós però no sempre es troben peces per a tots els membres del grup ni sempre estam davant un públic que ho pugui valorar: segons s’al·lot, sa jugueta. Està clar que la indumentària ha d’acompanyar el ball en una mostra i, dins el que consideram espectacle, també s’han de donar lleugeres concessions que entrin dins l’autenticitat sense rompre esquemes de forma escandalosa. El mateix tipus de concessions com les que donam a la música (afegint nous instruments, interpretant noves composicions, equalització…), al ball (cercles, fandangos “mallorquins”, coreografies…) i ,sens dubte, a la roba , sobretot en tot allò que ja no podem trobar (teixits, calçat, joieria…).

Moltes gràcies Macià, feis molt bona feina, seguiu endavant amb les mostres de roba i ensenyant als aficionats a com saber vestir-se correctament. A veure si hem ajudat als lectors a aclarir dubtes i si n’han sorgit més, que s’animin a demanar-mos-ho! Entre tots podem millorar a que les nostres vestes no siguin disfresses i millorar la qualitat de les nostres festes. Esper haguem despertat qualque consciència! Fins aviat amics!

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: