Encisada del projecte Ferments.

Dijous va ser la presentació de “Ferments. El mapa sensitiu d’una illa” de Miquel Brunet i un bon grapat de músics fantàstics.

He anat demanant a amics a veure si anaven a la presentació o si n’havien sentit xerrar. Ho havien vist anunciar però no sabien de què anava.. Jo tampoc sabia que hem trobaria, només coneixia el nom de la gent que hi participa i m’ha anat bé anar-hi. Casualitat. I no m’he pogut controlar. El cap m’anava a tota i havia d’apuntar-me algunes frases per a no oblidar-les i després poder-les compartir en aquesta via “per llevar-me els nirvis” com és el meu blog.

Em qued amb la pregunta que es va fer en Miquel Brunet per a enfrontar aquest projecte (esper no desviar-me molt de les seves paraules): Coneixem la música que sonava fa un temps, la que ens identifica, però ara no se sona la mateixa música. I ara, quina és la música que ens identifica com a poble?

Ferments pretén trobar aquesta identitat musical actual. Com ho han fet? Fusionant músics de jazz, sonadors tradicionals, glosadors i cantadors. Durant tres dies a un estudi de gravació deixant-se dur pels sentits sense cap paper que indicàs res. Maria Solivelles, cuinera “jazzistica” (perquè també improvisa) els hi ha donat a tastar menjars de la nostra terra per a què s’inspirassin a l’hora de sonar. Tast de vins, olors, la qüestió era experimentar i deixar-se dur. Per a tenir una visió diferent, al grup va ser convidat un músic estranger que no coneixia la nostra cultura. De totes maneres abans de ficar-lo a l’estudi l’ensenyaren com es vivia a l’illa, i que millor que mostrar-li la casa de Biel Majoral. Tant ell com els altres músics mallorquins quedaren embadalits. Sabeu que és de gran aquest personatge tan nostrat!

Gastronomia, música, cant, ball, moviment, gust, olors, etc. Molts de sentits per a experimentar i a veure què surt. Tot és això, a deixar-se dur i a experimentar. Què n’és d’important experimentar! sinó no ho proves mai en sabràs el resultat. Sentir i aprendre. Equivocar-te i aprendre. I perquè ha de ser un error? Qui ho diu? qui estipula el camí correcte? Cada un ha de fer el seu camí en el moment que ell ho sent. Depèn del moment, de com t’has aixecat, de l’humor que estàs, ho sents d’una manera o d’una altra. Però el més important és practicar, experimentar i sentir. Partir del caos particular de cada un per a deixar-se dur per les casualitats que sorgeixen en aquell moment. Així sorgeix el que realment sents, una identitat.

Sense el passat no entenem el nostre present, i jo sempre dic allò de: qui perd els seus orígens perd la seva identitat. No obstant això, viure al passat provoca depressió, i si vivim al futur, genera ansietat. Hem de viure el present. I quin present tenim que ens identifiqui?

“Només el temps, el poble i els glosadors mateixos, decidiran quines evolucions són naturals i per tant, absorbibles i assimilables pel poble ” Mateu Xurí.

I aquesta ha estat una humil opinió d’una amant del folk i el jazz, intent frustrat de música que espera qualque dia poder transmetre qualque trosset d’identitat amb la meva trompeta. Gràcies a aquests professionals podem gaudir de música de tal qualitat com la que ens ofereixen a aquest enregistrament. Gràcies, m’heu fet gaudir com mai.

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: