El ball de bot és portada al diari Ara Balears.

Vos ho imaginàveu mai? Estam de moda i Josep Salmerón ens ha fet un bon reportatge. Au venga, encara ets a temps a comprar la versió en paper o la digital. Quin bon començament de març.

La cultura popular és portada. Ja en podem estar ben contents! Però no hauria de ser portada cada dia la cultura? Ah, això no interessa o els diaris estan ocupats parlant de l’especulació.
Depenent del diari veiem la seva visió de cultura popular. Al diari Ultima hora han publicat un article que més d’un es deu haver estirat els cabells. Ho han simplificat massa i han mesclat un poc ous amb caragols, però bé. En J. Salmerón xerra que actualment s’ha deixat el concepte de dansa regionalista i a l’altra diari ens trobem tornant al folklorisme amb unes imatges que fan feredat. Recordau allò que vaig escriure de «no als rebosillos passats per ull»?CARTELLNO Idò, més o manco. És que són aquestes les fotografies que surten al diari i les veu tothom! És cert que una vestimenta feta a l’antiga no surt barata i tampoc crec que per fer un espectacle s’hagi de seguir rigorosament una època, de vestits n’hi ha molts per mostrar. N’està en auge la recerca de la vestimenta més correcta. Ja hem fet una bona passa important si ho comparam amb els de la «sección femenina» o primeres agrupacions que hi va haver després del franquisme. Cada agrupació té els seus estudis, no obstant és evidentment sí que s’han de complir uns mínims. Però clar, com s’estableixen aquests mínims? Ja he anomenat més d’un pic el rebosillo amb mirallets que hi ha a sa finca dels Calderers a Sant Joan. Si ara me’n faig una reproducció, sé cert que tot d’una em dirien que això «no és autèntic». O anar amb el rebosillo de mudat amb sa falda de rústica. Idò, vaig llegir que els diumenges ses pageses que podien per anar a missa es posaven s’única peça de valor que tenien que era aquell rebosillo de tela més cara. I érem? No. A vegades és difícil saber-ho. Però per això els mallorquins en tenim una expressió ben adient: «entre poc i massa, sa mesura passa».
Crec que ha quedat clar quin tipus de cultura representa cada diari, la popular i actual o la que ens fa canviar de segle. Els qui defensen la cultura com és ara amb tot el seu bagatge o els que defensen «lo nostro» de s’any de sa picor.
Estic parlant des de la perspectiva que m’han donat cada un dels articles, jo tampoc en som cap experta en vestimenta però tornam al tema de com ens veuen des de fora. Com a ball actual o com a «desfressa» típica. Una no és res sense l’altra. Les dues poden coexistir però hem de viure el present, no?
I vosaltres, quina cultura voleu?

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: