Sant Antoni a Manacor vist per una ciutadana

Encara era s’hora que visqués un Sant Antoni com toca. Qualque amic ja m’havia recriminat que sempre escrivia sobre Sant Antoni al barri de Gràcia però es que no n’havia tastat d’altre.

Enguany a la fi, a dos carrers tenia Cas Baciner. Des de primera hora vaig poder viure aquest sentiment de festa que viuen els manacorins de cor. Una gentada voltant d’un portal preparats per a veure sortir Sant Antoni i els dimonis. Arribant tres quarts d’hora abans si arribes a veure ses banyes del dimoni gros ja et pot sentir satisfet.

Just després d’aquest ball, com a Sant Antonieres novelles de bon de veres anàvem demanant i mos xerraren de tal espectacular «xou» a davant s’ajuntament i no ens ho volguérem perdre. Tant ens havien presumit que ens va semblar molt poc. Si arribam a clucar els ulls no veim al dimonis saludant pel balcó.

dimonialbalco

M’esperava una cançó, un himne, un pregó, un crit… res. I la festa continua seguint els quatre personatges que repeteixen el ball durant tot el camí. Dit així sembla avorrit i tot però la festassa que hi ha al voltant i la gent cantant una i una altra vegada la cançó de Sant Antoni… sincerament, s’ha de viure per saber què és. Aprofites qualque moment per amollar als dimonis i anar a voltar per tots els foguerons llegir ses gloses i disfrutar del dia. Tanta sort que el temps es va aguantar sense caure cap ruixat. Sense massa temps per païr el dinar, una hora abans de completes entrarem dins l’església gran per agafar lloc. Enguany, per motius de seguretat, havia aforament limitat i la gent que quedà de fora protestà. Jo… vos contaré la veritat, no sé si es que vaig quedar per darrera o si va ser per les quatre bubotes d’un grup molt d’esquerres (no diré noms) que tenia darrera però no ho vaig disfrutar gaire. Primer, les bubotes de darrera no aturaven de xerrar, no tenien cap tipus de respecte per la festa, feien més falta a de fora que no de dins de l’església, pel que feren que no haguessin entrat. En segon lloc me va sorprendre molt la mitjana d’edat del públic, entre 14 i 20 anys. Molta «jovenea» que no escoltava ni seguia les completes, el capellà els intentava fer callar fins que cansat, va decidir donar-los-hi la festa. Cantaren la cançó de Sant Antoni amb gent pujada als bancs, pals de selfies per tot i tanta sort que no els deixaren entrar les botelles. M’havia emocionat més un vídeo que havia vist de l’any passat.

Una vegada acabat el protocol eclesiàstic sortirem al carrer a l’encesa del primer fogueró amb la banda fent ballar a tothom. Aquí per jo va ser un moment molt guapo i a la vegada estrany. Jo sempre havia odiat els pas dobles i aquest dia vaig començar a estimar Amparito Roca. Cinc dies després d’aquesta festa encara xiulava aquesta cançó ballant allà a on fos. Espectacular, com a malaltís i tot. Genial.

Va donar temps a anar a torrar i després a ballar per no perdre es costum.

Per acabar d’arrodonir el vespre anàrem al bar «Amics del mallorquí», a on els glosadors feia hores que feien de les seves i no acabaven les forces de cantar i dir-se barbaritats amb una gràcia que ningú es podia enfadar.

Sens dubte, ja tenc una part de mi manacorina. L’any que ve, repetiré.

Parapara-xim, papa-xim, papa-xim.

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: