S’estol entre músics

L’any del 50è aniversari de S’Estol des Gerricó va acabant i per a concloure tots els actes organitzats, no se’ls va ocórrer una altra cosa que fer un concert amb 25 agrupacions musicals, quasi res! Un concert, que com la macro-ballada de primavera amb deu grups de música, passarà a la història. Com ells, perquè 50 anys no en pot presumir tothom.
Si vos va passar com a mi, que no hi poguéreu assistir, vos puc dir que crec que no ens podrem fer la idea de la magnitud de la qualitat del concert. L’originalitat d’alguns grups d’estils completament diferents sonant jotes, boleros o fandangos en directe degué ser espectacular. De fet, hi ha qualque vídeo penjat a la xarxa que és digne de veure. He xerrat amb músics participants, del que més en xerren és de la bona organització i del que gaudiren veient als altres. I què no és guapo això?
La paraula enhorabona se’m queda curta, perquè només de la gent bona hi surten coses magnífiques.

1. Quin sentiment se t’ha quedat després d’aquest concertasso?
Tots els membres de S’Estol hem quedat molt i molt satisfets després d’aquests dos concerts. Satisfets perquè ha estat una proposta única que a part de tenir molt de valor musical – va ser un macroconcert- ha tengut una gran repercussió tant entre el món musical felanitxer com entre la gent del poble en general. D’entrada ja ens va sorprendre l’enorme demanda d’entrades, que va fer que l’haguéssim de repetir en diumenge, fent un esforç afegit. Però va valer bé la pena: en acabar el concert, la gent sortia amb una expressió d’alegria -perquè s’ho havia passat molt bé-, però també de satisfacció, i d’un cert orgull en comprovar que al poble de Felanitx tenim un nivell musical envejable, la veritat. I això fa molt de bé a qualsevol comunitat, el fet de sentir-se col·lectivament partícips i implicats, units, quasi te diria, en la vivència d’un aspecte cultural (en aquest cas, la música). En poques paraules, la gent sortia orgullosa de ser felanitxera. I això ens omplia de satisfacció, als de S’Estol. També era una meravella l’ambient que es va crear entre els músics. Ens agraïen que haguéssim tengut el coratge de dur endavant aquesta iniciativa, perquè era una “passada” poder conviure tots en una mateixa actuació. Ens varen donar les gràcies un munt de vegades. I nosaltres a ells, perquè la seva col·laboració, a més de completament gratuïta i desinteressada, va ser entusiasta. La de tots.

2. Com va sorgir la idea de fer un concert de tals dimensions?
Quan vàrem començar a pensar el programa d’actes de commemoració del 50è aniversari de S’Estol plantejarem un cicle de quatre actes que tenguessin lloc a cada estació de l’any. El primer seria, a més de la pròpia presentació del programa, la celebració d’un sopar amb tots aquells qui han format part del grup al llarg d’aquest mig segle. Després, a la primavera, vàrem voler fer festa amb el ball, i organitzàrem una ballada al Parc. Després, a l’estiu, vàrem fer una mostra amb grups de les Illes, perquè S’Estol molts d’anys en va organitzar, per les festes de Santa Margalida. Les actuacions d’aquest tipus, amb indumentària tradicional, també formen part de les activitats del grup, i el respecte per la indumentària ha estat sempre una de les seves característiques.
Finalment, tocava la música. Tots sabem que la música de S’Estol és apreciada arreu, i el repte era gran. Els músics de S’Estol no ens volíem ni podíem conformar amb poca cosa. I en Jaume Julià, un dia que els músics ens havíem reunit aposta per tractar d’aquesta qüestió, va proposar la idea de convidar a tots els músics de Felanitx, de qualsevol estil, època i edat, a sonar una peça del nostre repertori, amb la nostra col·laboració o no, però adaptant-la al seu estil. Ens vàrem mirar, vàrem bufar i vàrem dir: fantàstic, endavant. Hi haurà un feiner, però valdrà la pena. I així ha estat.

3. Una feinada per a organitzar a tantíssima gent, no?
Organitzar la gent ja ho és, perquè fer coincidir 25 grups musicals més un de teatre (que s’hi va voler afegir amb una performance fenomenal), exigeix que t’hi posis d’hora. Després va venir el repte d’on fer-ho. Ens ha condicionat molt la falta d’espai, perquè teníem clar que aquest concert s’havia de fer amb unes condicions. I ho volíem fer a Felanitx. Només teníem l’Auditori, i vàrem haver d’habilitar espais exteriors per als músics, i tot un entramat organitzatiu molt complicat. Un dels aspectes tècnics a resoldre era com canviar la sonorització de cada grup que actuava en menys de dos minuts, per tal que el concert fos àgil i no duràs massa temps (que va durar tres hores, però la gent no se’n podia avenir, d’aviat que li va passar el temps). I se va resoldre, gràcies a la col·laboració, l’interès, la feinada i la professionalitat de l’equip d’On Line sonoritzacions, que no va plànyer esforços.

4. T’atreviries a destacar qualque actuació?
No se’n pot destacar cap, perquè totes varen ser bones, totes tenien un valor, totes podrien sobresortir per qualque cosa. Des de la il·lusió dels infants de la Batucada, que varen tenir l’honor d’obrir el concert, passant pels grups més veterans dels anys 60, fins a les versions sorprenents i captivadores dels grups més rockers o directament punkis, o les peces interpretades conjuntament per quatre corals i la Banda de Música de Felanitx, per posar un parell d’exemples, durant aquest concert els corets nostres i suposam que els dels espectadors varen ballar i cantar sense aturar.

5. Quin futur li veus a una agrupació amb tanta història?
Com el propi món, S’Estol està en evolució i canvi. Ha fet molta feina per tal que les ballades populars tenguin música i punts per renovar-se i ser atractius, i una ferma voluntat de continuar per aquest camí. També ha aportat versions i noves músiques en concert, i fins i tot un muntatge escenogràfic per tal de fer una mica de pedagogia de la nostra indumentària tradicional entre els segles XIX i XX. El seu estil es basa en el respecte i la referència clara al bagatge rebut, però sense reiteracions, còpies o purs mimetismes. Vol integrar noves sonoritats sense rompre la baula amb aquelles melodies i tonades que ens sonen com a pròpies. Quant al ball, podem dir que parteix de les mateixes premisses. La idea és continuar per aquest camí, mentre hi hagi un poble que ho vulgui i ho visqui.

Mil gràcies, que en pogueu fer molts més amb tanta força i gust com sempre heu fet.
Una aferrada ben forta i la més sincera enhorabona.

EStol i companyia, a la sortida del concert

IMG_0945

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: