Torrat i Bullit

Avui vos present a un grup, poc conegut pels balladors, però dona”ls-hi un temps, aviat ens encisaran amb la seva naturalitat. M”agraden perquè són així, tal i com són i no se n”amaguen ni actuen. Amb tots vosaltres, Torrat i bullit! «Lo important és participar».

Llucmajorers de potada, quina va ser la vostra motivació per a formar un grup? Perquè començareu dos i ara en sou…?

Tomeu: T’avisam que parlam molt i de vegades entre nosaltres tenim opinions diferents del mateix tema, per tant no sabem com sortirà…

Joan: ara ja no només som Llucmajorers…

Tomeu: Ara ja som un poc de Llucmajor, d’Algaida i també de Pina.

Toni: Llucmajorers de potada o no!

Llucmajor és un poble que te Gràcia però no te Cura!. Per tant Torrat i bullit es un grup obert a fer feina amb gent de diferents indrets. A poder esser gent que estimi, respecti i lluiti per mantenir viva la flama de la música, llengua, cultura i tradicions de la nostra terra.

Tomeu: Si hem de parlar de la motivació que ens va dur a muntar el grup als seu inicis, ens traslladam a fa més de 10 anys i han passat moltes coses i nosaltres hem crescut com a persones i com a sonadors.

Toni: La motivació va esser pel fet de que ens adonarem que la gent mundana ja no cantava. Més bé que cantava molt poc, la cosa anava minvant. També pensàvem que el fet de que cantessin menys era una senyal, trobàvem important i necessari la transmissió oral de cançons populars, i també dites, glosses, codolades i altres coses, aquelles que mos conten coses, ens marquen i ens ensenyen com a poble, ens identifiquen. Pensavem que era hora de fer alguna cosa davant aquest fet.

Tomeu: Pensau que això era el plantejament inicial l’any 2001, ara ja és diferent.  

Toni: Començarem dos per una qüestió econòmica. Nosaltres sabíem que amb això guanyaríem molts de doblers i no volíem que ningú ens estorbés.

Tomeu: Ens volíem fer rics, hehehe.

Toni: Com que el negoci va anar molt bé i guanyarem molts de doblers fins i tot decidirem fer una empresa i aquest ha estat el negoci del segle!!

Tomeu: Ara bromes a part,

Toni: Torrat i bullit no ha volgut ser mai, ni serà un negoci. Els components de torrat i bullit sempre que podem ho feim desinteressadament, sempre intentant mantenir l’esperit del grup i ho feim així com sabem i podem.
A l’any 2001 quan començarem, teníem ganes de posar en marxa es grup, però no sense pensar en el futur, simplement cantar cançons populars.

Tomeu: jo pens que aquell no pensar on volíem arribar, era important, ja pensau que no estàvem fermats a res, però teníem clar el que érem, i aquest fet ens ha ajudat a arribar fins el que és Torrat i bullit avui en dia.

Joan: En realitat Torrat i Bullit no és només un grup de música, si no que som un grup de gent que feim algunes activitats com  anar captar panades, cantar serenates per les verges, fer tallers per infants i no tant infants, i activitats per l’estil, però per damunt de tot som un grup d’amics i de gent amb idees semblants.

Tomeu: Jo consider un luxe i un tresor que com a grup de persones, hi ha una amistat i que compartim algunes idees, i que la llibertat i el respecte és un dels fonaments de la nostra relació musical, i per ara funciona.

Joan: Un dels nostres lemes diu “Lo important és participar”, per tant qualsevol que estigui disposat a aportar es seu granet d’arena per a que la música, la cultura popular i tradicional segueixin vives i evolucionin, serà sempre benvingut.

Toni: Al llarg dels anys hem posat en marxa diferents projectes i activitats, unes més com a grup més tancat i un altre com a grup obert, i amb els anys existeix un grup de gent que ens segueix i s’ha anat afegint i col•laboren amb nosaltres. Com a grup obert hi ha gent que sap de música, de cultura popular, i fa molta feina i gent que en saps menys, però tothom fa el que pot i surt una bona feina, cada un al seu redol.
Sabem que hi ha molta gent que pensa que Torrat i bullit som els sis, però no és així, no només som la gent que veis a damunt l’escenari a una ballada. Com hem dit abans som algunes persones més, les nostres parelles, famílies, amics de Torrat i bullit i d’aquí volem donar les gràcies a tots els nostres seguidors i seguidores.
Com a Torrat i bullit a part de ballada, que tal vegada és el més visible a l’actualitat, feim tallers, recitals, ballades, sonades a foguerons, sortim per les verges i a cantar panades per a Pasqua, cançons de Nadal i altres activitats relacionades amb la cultura popular, participam i col•laboram sempre que podem, i sempre que podem solem acompanyar-ho d’un dinar, sopar, berenar i/o d’altres bauxes…

Guiem: Diuen que com més són, més riuen, però a part, també com més som més idees i aportacions hi ha, tot ajuda a enriquir el grup, intentam despres dels assajos, que la darrera cançó sigui amb un plat a la ma, assaig amb final gastronòmic, on s’afegeixen les dones i al•lotes, que a part de ser unes bones cuineres, les que “sufreixen” pertanya al grup, sens fa impossible deixar de banda la part alimentària de Torrat i bullit!!!  

– La recuperació de cançons tradicionals del vostre poble vos ha duit molta feina? Deu ser una gran satisfacció!

Toni: La feina de recerca es feixuga, vol temps i dedicació a mes de moltes ganes i de creure amb el que fas. El millor es poder compartir el que has trobat amb tothom i saber encaixar tot tipus de critiques.

Tomeu: La paraula “recuperació de cançons” a mi me costa i m’agrada poc, jo li diria renovació o reedició de les cançons tradicionals, pensam que moltes d’aquestes cançons i les seves festes, ja han perdut el sentit i la intenció primera; jo se que no sona molt bé, però és la meva opinió; i si per norma general és molta de feina i la motivació i poder dedicar-li molt de temps és important.
Una de les troballes i com a conseqüència, va ser la reedició de les cançons de panades a Llucmajor, la varem dur endavant devers l’any 2004, però això és un tema per parlar-ne amb temps, el que si tenim clar és que és una satisfacció veure que has fet una feina i que te un sentit.

Toni: Amb les cançons  de panades i les verges, tenim clar que hi ha molta gent que participa activament amb nosaltres, però tal vegada la gent que no es de Llucmajor no se n”adona; amb esser bona persona i tenir ganes de cantar i fer un poc de feina, ja podeu venir i formar part de Torrat i bullit, és així de senzill.  

Tomeu: Per nosaltres és una passada veure com gent molt jove, disfrutar de sortir a cantar pels carres del nostre poble, sortir cantar és fer poble, és una manera de poder dir coses, també podríem parlar-ne una bona estona… de cada vegada hi ha menys gent que surt a cantar, i ja no està de mode, però no vol dir que encara no hi hagi gent com nosaltres que si que ho facin.
Jo tenc ben present que no tothom te el mateix interès per la cultura popular, uns els hi agrada el futbol, altres fan comèdia i els altres van a caçar; però també tenim dret a expressar i desenvolupar un activitat d’aquestes característiques, ens agrada dinamitzar un poc el poble. Tenim clar que som tot sols que dins Llucmajor, hi ha gent que fa activitats similars, i si ens ho permets, els volem donar l’enhorabona i encoratjar-los a seguir amb la seva feina.

Guiem: Sobretot és interessant pensar que no només és recuperar unes cançons, sinó recuperar una tradició completa, amb el sentit que tenia, no es tasca senzilla. Sense anar més enfora el cas d’anar a cantar verges (deixant de banda si a qui cantam fa festa o no…) no és simplement recuperar aquestes cançons que se cantava el dia de les verges, és recuperar una part de la festa i adoptar  el sentit que tenia a un d’ara (en aquest cas intentar que les al•lotes deixessin de fer festa el més aviat possible), amb les cançons tradicionals, incloent modificacions (com anar demanar panades al restaurant xinès) i potser amb alguna cançó nova, (com el “Voy fuerte d’Ossifar”)

Tomeu: voler calcar el que se feia fa molts d’anys enrera, de vegades no te sentit, per tant la festa evoluciona o mor. 

– Heu agafat una mica de força amb el format de música per a Ballades, també teniu peces pròpies, no?

Tomeu: El format més tranquil com a grup de música, on cantam altres tipus de cançons con Sor Tomasseta, en Pep Gonella, No me sap greu, la novia impacient, etc. Té un públic molt reduït, però de qualitat i fidel; aquest fet experimentat durant anys ens va dur a voler fer música de ball de bot, i va néixer la part de ballades. Enguany hem actuat més amb aquest format que amb l’altre, però pensam que enguany era com a de proba, per l’any que ve, ja veurem que feim… mai se sap!

Toni: Si, tenim peces pròpies i estam oberts a tocar música de nova creació, de populars i d’autors varis, sense cap problema i amb molta d”il·lusio, les intentam adaptar als balladors. La darrera que hem tocat com a nova, és “Sa Jota Pinera”. Tenim  qualque material per fer feina, on hi ha de tot, cosa molt popular, nostra i d’altre gent, però encara ho hem de treballar als assajos.

Joan: El fet de sonar cançons d’altre gent, i que fa estona que no sonen, per Torrat i bullit és un gust, tots pensam que si la música i les cançons estan mortes dins un calaix, i sense que ningú les tengui actives, perden la seva raó de ser com a música.

Toni: També deim que si la innovació i l’actualització de la música popular s’atura, tota ella amb els anys perdrà el sentit.
Una part molt important és la feina d’arranjaments, una feina que no es veu i que la música sense ells, sona diferent, nosaltres com a Torrat i bullit tenim components que s “apliquen i dediquen moltes hores fent arranjaments, sabem que ho fan amb molt de gust i és d”agrair.

La confiança fa oi i vos puc comentar que m’agrada molt la millora que heu fet amb les dues noves incorporacions més recents. Què vos va dir que necessitàveu un flauta i un violí?

Joan: Estam contents que t’agradi, a nosaltres també; el que passa és que ens adonarem que necessitàvem instruments melòdics, ja que només teníem amb la xeremia midi d’en Toni i pel format ballada quedava pobre el que sonàvem, havíem tengut una “experiència” amb en Sebastià de Pina i pareixia que podia funcionar, la incorporació del violinista va ser acabar d”arrodonir aquell so que volíem com a grup.

Tomeu: la pròxima incorporació serà de corda doble! Amb Torrat i bullit sempre ens agrada experimentar i provar, canviar, etc. Un d’aquests experiments que preteníem, era poder prescindir que qualsevol dels components com a grup, i poder seguir anant a sonar, repte que encara estam treballant; això ens va dur a contactar amb els dos Sebastian’s, fórem mal d’engrescar, ens demanaren una prima com la dels futbolistes, (jejejejeje), el que cercàvem eren persones que poguéssim entendre la nostra filosofia com a grup, i fins avui pareix que funciona. 

Joan: Els nous instruments, son els que tradicionalment sonen a bastants de grups de ball, però sense rompre la línia d’emprar Xeremia MIDI, bateria, això si el violí havia de ser elèctric, ja posats de color i amb 5 cordes molt millor.

Tomeu: A Mallorca tenim la sort que a la música de ball, i te cabuda una gran varietat d’instruments, que casen perfectament amb els populars com la veu, la guitarra, el guitarró, les castanyetes; afegir-hi un instrument nou, casi sempre hi va bé, però guardant sempre l’essència de la música, d’aquí podríem dir que la innovació amb instruments del ball de bot no és molt difícil. 

Guiem: Realment tenim la sort que, musicalment, a Mallorca tenim una mentalitat oberta, vivim a una illa que ha anat patint modificacions culturals al llarg del segles i acceptam determinats canvis, com la inclusió de determinats instruments en la música popular (sempre fent us del sentit comú, sense passar-mos). És per això que no ha estat difícil entrar instruments elèctrics al grup (tot i que a algú al principi pugui fer-li mal a la vista). No ho feim perquè si, és una decisió que es pren des d’un punt de vista musical i cercant una millora. D’altra banda, no podem deixar de pensar que la música a Mallorca no sempre ha estat així com surt a les fotos de principi de segle XX, abans ja hi havia música, i pot ser amb altres instruments, qui sap…

– Quins projectes de futur teniu?

Tomeu: nosaltres com individus, tenim diferents trulls i projectes, sempre tenim coses en marxa, aquest fet fa que de vegades engegar alguns projectes no és possible, el factor temps  per nosaltres és important,  heu de pensar que només per engegar la part de ballades varen ser casi quatre mesos, i un caramull d’assajos.     

Toni: Durant els anys de vida de Torrat i bullit, hem fet alguns projectes, uns llargs i altres curts. Els curts no és perquè no hagin anat bé, simplement perquè ha vengut així.

Joan: El que tenim més son idees (seguir sonant, gravar àudios i vídeos,…) però sobretot seguir endavant i intentar que la música segueixi viva, i si pots ser amb un toc diferent. Una de les frases que també emprar és que “per fer lo que fan els altres sempre hi som a temps”.

Toni: Si com diu en Joan, el millor projecte de futur seria que la música popular, la llengua i la cultura de la nostra terra redolin molts d”anys amb molts de grups nous i no tant nous, amb gent amb ganes actualitzar, renovar i evolucionar aquesta música i ball, i que molta de gent senti aquesta la música i el ball, ben viu i com una part important de la seva vida.

Guiem: Bàsicament, continuar com fins ara, passant-ho bé, participant de tot el que implica formar part de Torrat i bullit. Com en Toni diu de vegades no tenim res preparat, envestim i ja veurem. Idò un poc d’això també hi és, seguir amb ganes d’aprendre i millorar!

Mil gràcies amics, que no decaigui la vostra força per aportar a la nostra cultura. Fins aviat!

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: