Una ullada a Primerenc

Tot just fa unes setmanes, el passat dia 20 de juliol tal i com vàrem anunciar al blog, es presentà el disc Primerenc, de s’Estol Porrerenc. Sembla que enguany estam d’enhorabona quant a novetats discogràfiques en el món del ball de bot, després d’uns anys més be discrets… per no dir, pràcticament, de sequera.

caràtula

20 anys té ja aquesta agrupació, gairebé tants com en tenc jo, i encara així, reconec que no els he vist sonar ni ballar mai… queda pendent, que els directes mai sonen com els discs. Parlant, però, del disc, sí que he tengut el gust de poder-lo escoltar, i en volia parlar una mica a proposta de Madò Llúcia. Des del meu punt de vista, tot i que no puc dir que m’hagi captivat, és un disc correcte, ben enregistrat i mesclat en general, d’un estil marcadament tradicional que es fa notar fins i tot en les peces pròpies.

Precisament en les peces pròpies, com la que enceta el disc, Jota per ella, o la Jota Turandera -que és la que més m’ha agradat- he trobat, a nivell personal, el major atractiu del disc. Llàstima que siguin poques. Les peces populars representen el gruix del disc i són, com introduïa sobre el disc, correctes. Sí, correctes i aconseguides, però desafortunadament no passen d’això: els arranjaments no són atrevits, i encara que els músics de s’Estol Porrerenc no en tenguin culpa, són peces que podem sentir amb unes característiques similars en molts altres discs.

Si el comprau o teniu oportunitat d’escoltar-ne peces, això sí, parau molta d’atenció a com sonen de bé les cordes. Realment fan goig. Som bastant crític en aquest sentit, sempre m’ha fet l’efecte que molts de grups no saben treure profit al llaüt o la bandúrria, fins al punt que el seu paper en les cançons sol ser discret o fins i tot arriba a fer nosa. En canvi, a s’Estol Porrerenc els qui manegen les cordes mereixen, pel meu gust, un bon reconeixement, perquè les fan sonar amb qualitat i les fan brillar d’una manera excepcional, que es fa notar especialment en les peces d’autor que fan part del disc.

En definitiva, un disc que destaca pel seu caràcter tradicional i que agradarà segur als amants del so i les formes expressives més conservadores del ball de bot; pels que cerquen propostes més atrevides, diferents o originals, com és el meu cas, no deixa de ser un bon disc, sens dubte, però sense un reclam fort en originalitat, tot i les aportacions interessants quant a les peces noves… però comptades, això sí.

Ah, i he quedat amb ganes de veure’ls actuar! Molts d’anys a s’Estol Porrerenc i gràcies per la vostra música!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: