El nou disc de Ballugall: Rodamón!

Aquests pollencins són un grup novell que ens dona sorpreses gratificants i molt bona energia. Peces pròpies fetes amb gust i que fan ballera. Nom original tal com són les seves idees i aportacions. Aquí teniu el que m’han contat:

Sou una formació relativament nova. Contau-nos, d’on sortiu cada un de vosaltres?

Ballugall neix a principis del 2011 a Pollença, fruit de les ganes d’un grup de joves (i no tan joves) apassionats de la música de sonar junts les tonades tradicionals de les nostres illes.

A dia d’avui més que un grup de joves som un grups d’amics que gaudim de tocar i fer música junts i que compartim moltes coses cada dia gràcies als senyors que varen inventar el WhatsApp.

D’on sortim cada un de nosaltres? millor que cada un en doni la seva versió, no?

Maria Magdalena (Veu): Als 3 anys vaig començar a cantar gloses i tonades de camp, així com aprendre a tocar la ximbomba a l’escola festa de sa ximbomba de Sa Pobla; tenint com a mestres a Antònia Mussola, Biel Collut i Toni Ballador. Avui dia, si la falta de temps no ho impedeix, seguesc participant a qualcuna de les seves actuacions. Del 2003 al 2006 vaig formar part, com a cantant, de Marjal en festa, i de la coral de sa Pobla. Al 2007 vaig passar a formar part dels Glossadors des Canonge de Santa Cirga. A més, vaig rebre formació de classes particulars de piano durant 10 anys.

Vaig entrar al grup perquè un antic membre m’ho va proposar. Vaig accedir sense esperar-me aquest tipus de formació i amb el temps me n’he duit una sorpresa molt agradable. Anava amb una idea diferent de grup de musica folk i me va encantar el conjunt d’instruments, les idees innovadores, els objectius com a grup, el ‘bon rollo’ amb tots els companys… i aquí seguesc, gaudint i posant molta d’il·lusió en tot el que feim.

Damià (Violí): Jo personalment vénc del món clàssic. Vaig fer els meus estudis al conservatori superior de les Illes Balears. He tocat a distintes formacions orquestrals de Mallorca. A més a més, també he format part de distintes agrupacions de música moderna tocant la guitarra.

Dins el món de la música tradicional vaig formar part, fa devers 15 anys, de l’agrupació Racó de Tramuntana que actualment acompanyam els músics de Ballugall. Feia molt de temps que duia endarrer de formar una agrupació d’arrel tradicional ja que sempre m’ha estirat molt aquest estil de música.

Joan Toni (Guitarra): Realment he d’agrair la convidada d’en Rafel (el nostre director rítmic) que, com a per casualitat, me va dir que necessitaven un guitarrista perquè a en Joan Cladera fill l’havien d’operar i…. i vaig dir que sí. Mira que jo de guitarra només en sabia raspar i fer quatre acords amb el grup de la meva vida, l’Estel del Cocó, a qui he d’agrair la formació primerenca dins el ball de bot des dels meus 6 anyets. Però d’ençà d’aquella convidada m’he posat les piles amb la guitarra i…. bono, faig el que puc i qualque vegada el que surt.

Joan Llorenç (Flauta): Jo som aficionat a la música des de sempre. Vaig fer els meus estudis de solfeig i harmonia a l’escola de música de Pollença. De petit, vaig estudiar també una mica de piano i saxo, però finalment em vaig decantar per la flauta travessera quan vaig tenir l’oportunitat d’aconseguir-ne una, segurament perquè era l’instrument que més s’acostava a la realitat de la música popular que sempre m’ha estirat. Som aficionat a tots els instruments de vent amb els quals es pugui fer música tradicional, ja siguin les flautes dolces o el flabiol i tamborino. A les meves èpoques d’esplai també tocava la guitarra. Vaig entrar a formar part d’aquest grup quan es va tornar a posar en marxa Racó de Tramuntana i he de dir que és un somni complert formar part d’un grup com Ballugall.

Joan (Guitarra): Tota la vida he conviscut amb guitarres per casa. El meu pare i els meus dos germans tocaven la guitarra i jo, per descomptat, també vaig acabar tocant-la. Durant un any vaig estudiar a l’aula, la Factoria de So de Santa Maria i vaig aprendre que hi ha molts bons músics per l’illa. Ballugall és el primer grup musical de què he format part i n’estic molt orgullós!

Joan (Llaüt): Jo vaig començar amb aquest món de la música popular essent molt jovenet. Vaig començar amb l’antic “Esbart Pollencí”, se desmuntava i se tornava compondre i així fins els anys noranta-quatre, noranta-cinc que ja se va dir Racó de Tramuntana. Hi vaig estar durant uns tres anys. I ara, el 2011, em varen dir per tornar a formar part d’aquest grup d’on sortí Ballugall. I n’estic molt orgullós i que per molts d’anys segueixi així.

Andreu (Baix): Tenc 47 anys. Sempre he estat prop de la música però com a entreteniment, res seriós. Vaig arribar de rebot a Ballugall als seus inicis i hi he arrelat.

Rafel (Percussió): Ara fa desset anys que estic dins el món de la música, tocant la bateria a diferents grups de rock i d’Ska, com Dínamo i altres. Vaig arribar a través d’en Damià amb el qual havia tocat anys enrere a formacions com Siphosys. Me va demanar si volia participar en el projecte de Ballugall i no vaig dubtar a dir que sí. Fins ara, l’experiència ha estat molt positiva i esper que segueixi així per molts d’anys.

Ja éreu músics abans de l’agrupació. Què va fer que creàssiu un grup de folk?

Ens vàrem unir amb l’objectiu de posar en marxa l’agrupació Racó de Tramuntana que feia uns anys que romania inactiva. La intenció era crear una formació de caràcter més modern, fugint del concepte de molts músics i cantadors. Teníem clar que volíem una sola veu i els músics necessaris per la música que volíem tocar.

La bona sintonia i les ganes de tothom de dur endavant aquest projecte va fer que un moment donat decidíssim que havíem de fer qualque cosa més que tocar les cançons tradicionals a les mostres i ballades de la nostra agrupació, i a partir d’aquí, es comença a gestar la idea de Ballugall com a grup de música Folk. Continuant amb la tasca com a músics de Racó de Tramuntana però amb un caràcter més propi, noves melodies i arranjaments dels quals es nodriria el grup de ball però que també recorrerien les places per fer-les arribar a tots els balladors.

A Ballugall ens plantejam no només fer temes de ball de pagès. La intenció és tenir un repertori de músiques tradicionals del món de la nostra cultura popular i/o tradicional i així contribuir a la seva difusió i perdurabilitat com també a la seva innovació. Donar un nova essència de la idea original de ball de bot però amb un aspecte fresc, innovador i dinàmic.

Moltes vegades, un relaciona el ball de bot amb les músiques tradicionals que en són l’essència original i que hem de fer que perdurin. Però, vista la inquietud dels balladors per experimentar i sobretot la forta empenta que ha tengut el ball bot aquests darrers anys amb infinitats de grups, a Ballugall volem fer la nostra petita aportació i enriquir aquest patrimoni musical que tenim a les Illes.

Un grup de Pollença ha de sonar es pollencí, li heu fet qualque arranjament, no és ver?

Un grup de Pollença supòs que té l’obligació moral de tocar les cançons pròpies del seu poble (com supòs que a altres els passarà el mateix amb les seves) i a Pollença per sort en tenim un bon grapat amb els seus balls. Supòs que són les primeres que aprenem però la veritat és que ens agradaria fer-los uns arranjaments més nostres, donar-los un poc el toc de Ballugall. Així com hem fet amb el Fandango Pollencí, mesclant moltes influències ja siguin sarraïnes, flamenques… en fi un enriquiment melòdic i musical a una peça tan coneguda i ballada.

Ens podem permetre intentar fer alguna cosa més nostra, perquè per sort, Corda Amarada, ja va fer la seva feina de conservar i enregistrar aquestes melodies amb la seva forma més fidel.

Jotes, boleros, fandangos una mateixa i un romanç. Totes composicions pròpies. A quina més agradosa. Per fer tan poc que sonau com a grup trob que teniu moltes idees i a més he pogut comprovar que amb molt bon gust. Qui és l’autor de les peces?

Realment l’autor o autors de les peces diria que ho som tots. Tenim la sort que tots els membres del grup es troben en una etapa bastant productiva i, tira a tira, tothom va presentant les seves noves melodies i lletres. Al final, les peces pertanyen a Ballugall, encara que hem de ressaltar la dura feina d’harmonitzar melodies senzilles que ens enviam i plasmar-les en un full que duu a terme el nostre director de desastres, en Damià.

Llavors començar a donar forma on tothom aporta el seu granet d’arena i visió. I al final surt el que sentiu a plaça.

Per posar un símil: un posa la terra (melodia), l’altre du l’aigua per lligar la terra (harmonitzar) i ja tenim el fanquet. Amb aquest “fanquet” en feim un pilot (on hi ficam mans, peus i qualque cosa més) i començam a donar forma a la peça.

Ja amb la peça enllestida i cuita ve la posada de lletres. La majoria són de la nostra única “Balluguera”, na Maria Magdalena, que com podreu comprovar a qualsevol ballada o al CD, que en breu tindreu entre les vostres mans, són aferradisses i molts de cops et transporten sense moure’t del lloc.

Què vos inspira?

Moltes coses i en els moments més inoportuns qualcuna d’elles. Per exemple, el bolero dolç. La seva melodia està inspirada en el moment del bany de la filla d’un dels membres de Ballugall mentre tenia l’humidificador en marxa.

Tauxa era uns dels noms que també sonaven amb força per donar nom a la formació, però el destí va voler que fóra Ballugall, així que el Fandango de Tauxa està dedicat a una possessió Pollencina.

Però bé, som molts i a cada un li ve la inspiració quan li deu haver de venir, el més important és que no deixi de comparèixer per la casa de cada un de nosaltres de tant en tant i puguem anar estrenant cançons noves per a tots.

 

Com ha anat l’experiència de la gravació?

Com un part de somera!!! Realment se’ns ha dilatat molt la cosa, però com que ningú no ens pitjava… La nostra intenció és deixar un disc gravat amb la màxima qualitat possible, per tal que tothom en pugui gaudir. Començàrem el mes d’agost de 2013 i gairebé farà un any!!! Però això sí, tot per pistes, un darrere l’altre (com qui va a comprar peix i agafa número). Alguns ja sabien de què anava això de gravar i per d’altres ha estat la seva primera experiència, però tots hem aportat el que hem pogut i hem gaudit molt de l’experiència de gravació. Ens ha donat la possibilitat de sentir els nostres companys i descobrir melodies i notes que al dia a dia no podem apreciar de la feina dels altres. En resum, ha estat una experiència molt positiva per a tots. I fins ara que estam donant els darrers retocs de coses que teníem dins el tinter i que… que ja escoltareu en tenir el vostre CD físic de Ballugall: RODAMÓN, ajudant-nos a editar-lo!!!

 

Quins projectes teniu de futur?

El primer que hem de fer és acabar amb l’edifici del disc i enllestir els temes relatius a la presentació, que no és poc. Aquest serà el punt de partida de les noves cançons que duim preparant aquests darrers mesos. Vos esperen moltes sorpreses, nous fandangos mallorquins i menorquins, jotes, algun bolero rapidet i algunes coses més, però que hem decidit no estrenar fins tenir enllestit el disc.

Una nova aventura musical en la qual ens hem embarcat mentre enllestim els disc, és la de d’acompanyar musicalment una comèdia musical de Rafel Trias anomenada Cadenes i Grillons que s’estrenarà aquest juliol a Pollença. El director musical és en Damià, qui ha fet els arranjaments i qui ens va convidar a sumar-nos a aquest projecte que aprofitam per convidar-vos a veure.

D’altres projectes són un recull de nadales, innovacions musicals per ballar a plaça… I d’altres que, tira a tira, vos anirem desvetllant. Com veieu ganes de fer coses no ens en falten, que és l’important.

——————–

I aprofitant l’oportunitat que ens brinda Madó Llucia, a qui agraïm molt la convidada, vos volem demanar la vostra col·laboració per editar en format físic el nostre primer disc. Un disc que estarà registrat amb llicència Creative Commons i del qual podreu fer us lliurement sense pagar a SGAEs ni companyia. Com vàrem anunciar, el disc serà de descàrrega lliure, es podrà copiar, etc. Però també ens agradaria que la gent pogués tenir el CD a casa fullejar-lo, cantar les cançons, sobretot els que encara no dominen els mitjans digitals. I ja que nosaltres hem decidit fer lliure la nostra música perquè en puguem gaudir tots, ens agradaria que qui estima aquest món i li agradi el que feim, ens doni un cop de mà en la mesura que pugui. La idea és que molta gent aporti un poquet i així fer-ho entre tots.

Clicau aquí per accedir al Verkami.

Sigui el que sigui que per molts d’anys puguem gaudir junts a les nostres places.

Pst! Vos he de confesar que tenc una “premonició”. Apropau-vos que vos ho diré a l’orella fluixet. Aquesta genteta ve amb una força que podrien fer rodar el món!

Ànims ballugall, força i endavant!

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

One response to “El nou disc de Ballugall: Rodamón!

  • Ana Borrallo

    Som una profe catalana amant del ball de bot i enguany vull fer un taller de danses. Una d’elles vull que sigui “La Balanguera” tal com es fa a les ballades de Llevant.
    Problema: de tots els CD’s de ball de bot que tenc no n’hi ha cap amb la música d’aquesta cancó.
    Em pots ajudar? Podries dir-me on puc aconseguir sa música? Moltes de gracis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: