Avui entrevistam a…

P { margin-bottom: 0.21cm; }

Cristòfol Llompart: conegut arreu per Pacienci, de can Pacienci, de Pollença. Un jove eixerit que revoluciona la plaça. U gall du corral! El voleu conèixer una mica més?                 

Madò Llúcia: Com va ser això de dir, vull aprendre a ballar Ball de bot?

Pacienci: Va ser fa 2 anys, que ma mareta, que me coneix massa, m’hi va engrescar, i jo ho vaig comentar a una amiga, per no anar-hi tot sol, i va resultar que un conco seu estava i ensenyava a una agrupació, i au, a ballar, sabatot com era que m’havien d’estar a damunt seguit seguit, però m’ho vaig prendre tan seriosament, i la companyia de la classe fou tan favorable, tots amb ganes, que en acabar el primer curs, entràrem a ballar a l’agrupació, qui ho diria, som el grupet de pollencins que mos passejam per les places..

 

Madò Llúcia: Només fa dos anys! Uau! I a part de ballar, m'ha dit un gorrionet que estàs ficat a altres festes, conta'ns, què més aportes a la cultura popular?

Pacienci: Bé, Pollença té un caramull de tradicions populars, i sols de participar-hi ja em sent realitzat, de fer la cultura viva.. De l’any passat som un dels 12 cossiers que surten dia 2 d’Agost per La Patrona, esperem que un grapat d’anys, i per l’any 2015 ja avanç que jo i en Tomeu, serem els cavallets, una tradició poc sonada però plena de solemnitat que surt el dia de Sant Sebastià horabaixa, pels carrers de Pollença. També particip com a rapsode en àmbits literaris i de poesia en actes organitzats per la fundació Rotger-Villalonga, així com membre fundador del Sindicat d’Estudiants de Pollença, però el més transcendental ha estat personificar Sant Joan Pelós aquest any passat.

 

Madò Llúcia: Per un pollencí això ha de ser del més important! Què es sent sent Sant Joan Pelós per un dia?

Pacienci: No hi ha paraules. Si de per sí ja m’omple participar de les tradicions populars pollencines, esser Sant Joan Pelós, juntament amb les àguiles el dia del Corpus de l’any passat, va culminar. Tot, anar descalç, dur un mè anyell viu a la bossa, la careta que t’ofusca, els carrers endiumenjats i endomassats, igual que les madones, endiumenjades per tal esdeveniment, tot el poble pels carrers on passa la processó, que surt a veure la festa, la llibertat del ball, solitari, d’on he tret els meus bots, que són quasi famosos! Són moltes sensacions juntes que fan que el dia s’escurci i que t’omplen com a pollencí i com a persona… Inoblidable, certament.


Madò Llúcia: Parla'ns una mica de la teva agrupació, Aires de la Cala.

Pacienci: Aires de la Cala és una agrupació pollencina jove, de l’any 2011, que va néixer a partir d’un grup d’amics balladors de Pollença. Havent-hi ja una agrupació, fou difícil arrancar, però poc a poc s’ha anat fent lloc i consolidant dins el poble, amb una modesta escola de ball, d’on en som la primera fornada, i gent que conformem l’agrupació, que participem de la fira, de les festes de la Patrona, del Port de Pollença i de la Cala Sant Vicenç, d’on sorgeix el nom, així com gustosament on ens conviden. No tenim sonadors, ballam íntegrament amb xeremies, flabiols i tamborins sense equip de sò. Estam en constant evolució, i l’any passat estrenàrem vestimenta senyora, repartits entre el segle XVIII i XIX, i anam fent, tira a tira, el nostre lloc.

 

Madò Llúcia: Va, què t'agrada més ballar? Quina és la teva preferida? Un grup?

Pacienci: Sens dubte, la jota. La plasticitat del ball i l’erotisme que pot arribar a transmetre, me fascina. La jota de Sant Antoni, i tocada amb xeremies, és la que més m’agrada. De grups, en tenc de preferits, però m’agraden tots els que surten una mica de l’habitual, ja sigui per la veu característica o per l’estil, o per com innoven repertori, i Es Revetlers, Al-Mayurqa i Esclafits i castanyetes, entre d’altres.

 

Madò Llúcia: Vestit de pageset o a plaça?

Pacienci: Tenc una obsessió pel moviment des les faldes de dona, ho confés, i necessit, de tant en tant, moure faldes . M’agrada vestir-me, i recrear-me i fer espectacle, però està clar que on pas gust, és ballant a plaça, i amples, clar.

 

Madò Llúcia: T'imagines un ball a plaça d'aquí 20 anys? Com t'ho imagines?

Pacienci: Difícil.. Confiï en què no sols agafi més força ballar de pagès com a activitat folklòrica, sinó que la gent segueixi anant a plaça amb l’esperit jove, noves cares i nous peus, com ho feim nosaltres. Canviaran els grups, quedaran les cançons populars, i per ventura encare hi serem, donant guerra, però sobretot li veig un futur si se segueix la línia d’estimar la Terra, ja no a nivell polític, sinó tenir clar que són els balls de Mallorca i que tothom s’hi senti identificat, i que sigui ballant com les persones interactuïn i se sentin part d’un poble ferm, tot i que actualment la política no hi sigui favorable, mentre ballem, ho tenim encaminat.

 

Madò Llúcia: Al·lot, moltes gràcies de tot cor, que mos poguem veure molts i molts d'anys per plaça.

 

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: