Festes de Gràcia 2013

Molta gent em demana per què vaig fins a Gràcia si tan mateix faig el mateix que a sa roqueta. En part tenen raó, però el fet d'anar mostrant la nostra cultura als altres és molt gratificant. A més el que passa a Gràcia… Queda a Gràcia! Per aquest motiu no vos ho puc contar tot, però si gran part d'aquest gran cap de setmana.

Tot depèn de com t'organitzis el viatge. El meu, com sabeu els meus articles tenen una visió molt personal, ha estat folki total. Ballar, ballar, ballar, sentir gloses, xeremies, ballar i més ballar. Entre ball i ball un beure per no quedar eixut i seguir ballant. Què sentia un tamborino? Allà anava.

El sentiment de germanor amb els catalans és increïble. El moment de cançó improvisada al mercat de l'Abaceria va ser mel, com sempre, va sortir el tema de què no ens entenen, per sort teníem el millors glosadors per a donar-lis resposta.

Vàrem ballar més del que em pensava, ja que, els amics que ja hi havien anat altres anys em mentalitzaven que hi hauria massa gent. Es vera, al Tradicionarius estava ben ple però malgrat estrets ens poguérem ballugar una mica. Als mercats la gent ens feia espai per ballar, tot al contrari que a la plaça de la Virreina, que havent tots els darreres buits la gent que mirava no ens deixava ballar amples fent-se pràcticament impossible, i mirau que n'era grossa sa plaça… una llàstima. Era bastant agobiant i molts sentíem impotència d'escoltar, els nostres sonadors d'Arreu i els Revetlers i no poder moure els peus. Era millor enganxar qualque xeremier per poder ballar a qualsevol racó.

Tanta sort que abans de la “festa grossa” a la plaça de la Vireina el grup Exiliats ens va fer ballar a la plaça Raspall.

El diumenge a la casa de Menorca també n'érem molts i no estàvem molt amples però ens llevarem sa “monea” que dúiem del vespre anterior. A més, gaudirem de la veu de na Joana nostra, què més podem demanar? I sa gent bona està rodejada del que és mereix. Ahir els de Raixa, n'eren sis, i de totes les edats. També els d'arreu estaven acompanyats per dos bons col·laboradors. Si es que, quan són bons, necessitam res més? Estic enlluernadíssima de lo bé que m'ho vaig passar. 

També puc “presumir” d'haver estat al casal popular de gràcia, ja que el sent demà el varen desallotjar… i … bé, els que em coneixeu ja sabeu que en pens.

Un cap de setmana completet, ple de sentiments, i d'experiències que em rondaran un parell de setmanes pel cap. A mi, m'ha semblat poc, encara tenia forces per un parell de dies més. I a voltros?

 

 

 

 

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: