Revetla de Sant Sebastià 2012

Com anam? Com trobau que va anar sa ballada a sa plaça major de Palma (#ésPalma)?

Jo com sempre em queixaré, com fa anys, que ens deixen a les fosques!

Sincerament, vaig passar-m'ho genial! Feia estona que no gaudia tant de ballar. Bé, que ja sabeu que darrerament hi vaig molt poc. Però a sa revetla no s'hi pot faltar! Crec que és sa ballada on més gent hi ha, sense contar els que miren estorats i els turistes anglesos gats que interrompien el ball… Llevat d'aquest petit “emprenyo” tot va anar mel. Voldria remarcar que hi sol haver molta gent que els hi agrada veure la gent ballar i sol haver cares de sorpresa.

Na Miquelina va començar ben fort, demanant-se si d'aquí poc hauran d'anomenar-se “música nuestra”. Molt bona, i ves alerta, que per aquest simple comentari segurament et tatxaren de nacionalista separatista… és increïble. Sa bulla d'aquest dia és bestial, a més, en ser el primer grup tothom estava encara amb ses bateries carregades per sortir i barellar-se per estar en mig. Què n'és de guapa una bulla. Jo no sé a vosaltres però a mi em batega el cor fort mentre pens: – Surt o no surt? Ara! No, merda, se m'han avançat. Uf, no, amb aquest no surt que m'embulla. Ai! No, que comand jo. I quin punt faig? Sempre faig el mateix per anar més segura. Mira que si m'embull jo tota sola… És un passar pena d'aquests que passes gust de tenir. Ah! Bé llavors estan els que s'enfaden quan no li deixen fer ni un punt. Pens que s'ha de procurar deixar ballar una estona però de vegades hi ha tanta gent!

Després sonaren Tralai, que en feia d'estona que no veia a aquesta genteta! A mi m'agraden molt, tenen un estil diferent, no els consider tan contemporanis com Música nostra, Herbes dolces o Caliu, però tenen un gust per a les peces pròpies. Em recorden a Carumbau, un altre grup que m'encanta.

El grup Aires Mallorquins donà el toc tradicional a la festa. Ritmes molt marcats i peces que feia estona no sentia. Els que em coneixeu sabeu que m'agraden més els grups que evolucionen no obstant això també s'han de conservar les cançons de sempre i que hem ballat des de petits.

A la fi, després de moltes hores de ball pujà al cadafal el grup Caliu. Per mi, ara mateix els millors. Me tenen encisada, és ballar amb ells i em deix dur per la música escoltant els arranjaments i les floritures de les seves peces. Uf, és una cosa grossa.

Sé que hi ha gent que no els hi agrada, o que, com amb el grup Herbes Dolces, no fa bon ballar amb ells. (* com faria un escriptor per donar a entendre al lectors de què aquí, ara, hi ha un silenci mentre pens com explicar el que vaig a explicar?) És cert que els fandangos d'Herbes et fan suar de valent i les jotes són tan lentes que se't fa difícil ballar-les. Però i el que gaudeixes deixant-te dur per la lletra i les notes d'aquella música? Jo amb ells, com amb Caliu, és com si tancàs els ulls i ballés a un món apart, és un sentiment semblant a l'enamorament, un deixar-se dur, surant com un nigul…
Ara vos vull proposar una cosa, vos imaginau anar ballar a qualsevol part fora de les Illes i que la gent digués: quina obra d'art! Quin sentiment transmeten aquests balladors! Perquè no passa amb el ball de bot? Vull deixar clar què crec que és un tema delicat, i no em consider gens entesa sobre el tema com per trobar-li una explicació, a més que, com per tot, cada opinió és un món. Però insistesc, com així no passa amb el ball de bot? Un dia, xerrant amb un entès de les arts escèniques contemporànies em va donar la resposta. Perquè no evoluciona. Els grups de ball de bot que innoven crec que volen arribar a en això, a evolucionar com a cultura, perquè no vivim com al segle XVIII, perquè es diu cultura popular, del poble. Per què hi ha un flamenc clàssic i un flamenc contemporani? Com així hi ha balladors de renom, i tothom que es mira un bon espectacle de flamenc queda encisat amb el sentiment que transmet el ballador? Vos agradaria que arreu del món es xerràs del ball de bot com un art i no com ball típic tradicional? Uf, és tan complicat… pot ser el ballar jotes era un simple ball per festejar i punt. No pens que ball de pagès s'hagi de perdre, que quedi clar, però no estau cansats de ser uns incompresos? Què diguis que balles jotes i te mirin amb cara rara? Què intentis explicar què és una ballada a plaça perquè ningú t'entén? Vos passa o som jo que em trop estranya dins ca nostra?

Idò crec que som noltros, els que ballam i els sonadors, els que hem de fer canviar aquesta perspectiva del que estimam, la cultura popular.

 

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

One response to “Revetla de Sant Sebastià 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: