Estrevistam a Albert Tugores

From Entrevistes

 Albert, el sisè de nou germans de la família Tugores, és el percussionista del grup Caliu. Un al·lot senzill, sa i amant de la vida tranquil·la a fora vila. Té una vida molt interessant, a què voleu saber més d'ell? Idò aquí el teniu, n'Albert Tugores respon les nostres preguntes.

1. Com t'iniciares en el món de la cultura popular?

A ca nostra hi ha molta afició per la música. Alguns germans toquem qualque instrument. Quan érem molt joves els meus germans i jo varem fer un grup de rock i jo tocava la bateria. Després d'uns anys ho deixàrem i jo vaig deixar de tocar, sobretot perquè és difícil tocar la bateria dins la teva habitació, compartida amb 3 o 4 germans. Més tard vaig començar a tocar percussions, djembé principalment. Els meus germans feia un temps que havien muntat Caliu i es van quedar sense percusionista, així que em van cridar per a la nova etapa del grup. Era l'estiu de 2006. No sabia què era una jota o un bolero, però vaig aprendre molt aviat. Després vaig voler aprendre de ballar però no vaig tenir paciència i encara no puc participar a un rotlo.

2. Crec que no he entrevistat ningú que només faci una cosa. Tu ets actor, quin és el teu paper dins Caliu?

És cert, a més de la música tinc un grup de teatre clown, Triolé, i de moment hem estrenat un espectacle amb molt d'éxit per ser el primer. A més sóc pallasso de La Sonrisa Medica als hospitals de Mallorca. A Caliu a part del meu instrument m'encarrego de la paperassa, duc la part burocràtica del grup, això és, aconseguir concerts, controlar les despeses, organitzar els viatges, pagar als músics, i moltes altres coses avorrides. Algú ha de fer-ho i a jo se'm dóna bé. Encara que sembli mentida, un grup pot suposar molt treball si vols fer-ho amb un mínim de professionalitat.

3. Una pregunta que faig a tothom, com a músic que ets, que en penses de la innovació a la música popular?

Crec que la música està viva i per tant en constant renovació. Penso que en la música tradicional cal conservar les arrels i al mateix temps aprofitar els avanços per a millorar el so, amb instruments elèctrics, com és el cas del baix, que donen un millor rendiment, o combinant percussions que abans no s'utilitzaven per a aquest tipus de música i que proporcionen un resultat més contundent. És molt important no perdre els orígens que donen sentit a aquesta música, però evolucionar fa possible que la música continuï agradant a tots i romanent viva. Fora de la música tradicional, m'encanta la innovació en altres estils, com per exemple el pop, sempre que sigui utilitzant instruments musicals pròpiament dits i sense entrar en la informàtica o l'electrònica. Més que innovació crec que gairebé estic parlant d'originalitat.

4. Abans de parlar del disc que s'esta enfornant vull saber més de tu perquè coincidim en molts d'aspectes. Jo no som actriu però si sempre he viscut el teatre molt d'aprop d'ençà que era nina. Quins són els teus projectes actualment o de futur a la teva vida professional en conjunt?

Estic en tres projectes que ocupen tot el meu temps: Caliu, Triolé i La Sonrisa Medica. De Caliu i l'enregistrament del disc parlarem de seguida. Quant a Triolé, és una companyia de clown de la qual sóc actor i fundador. Hem fet un espectacle que funciona molt bé amb tot tipus de públic i el 2009 vam tenir molta feina, amb més de 40 funcions. Enguany es presenten noves metes, hem estat seleccionats per a participar en La Mostra d'Igualada i tenim moltes ganes i bones expectatives, esperam que surtin funcions a Catalunya i altres llocs. A més ja comença a revolotejar pel meu cap un segon espectacle per a aquest any. Quant La Sonrisa Medica: treball com pallasso en aquesta associació des de fa uns mesos i m'agrada molt la labor que es realitza. És un treball delicat que requereix una formació artística, sanitária i psicològica, i amb un pes important de la música. L'associació ens paga com actors i així m'ho puc plantejar com professió, i que pagui part de les factures. Ser artista avui en dia és complicat i cal inventar-se fórmules per a guanyar-se el pa. Jo no em queixo.

5. La revista Namasté, qui m'ho hagués dit que tu n'has estat uns dels creadors! Vull explicar, per qui no la conegui, que Namasté és una revista gratuïta que parla sobre naturopatia, medicina oriental, agricultura ecològica o com es podria millorar el món sense tant

de consumisme. Conta'ns, com va sorgir?

Es cert, vaig fer la Namasté juntament amb l'Alberto Fraile. He de dir que la idea de la revista és totalment seva. Quan Alberto va idear el projecte em va cridar perquè li ajudés a posar-lo en pràctica, jo vaig aportar la meva capacitat organitzativa i em vaig encarregar del disseny, mentre que ell s'encarregava de la publicitat i els continguts. L'ànima de la revista són els continguts i articles que escriu Alberto, que a més és periodista. És cert que jo vaig posar molta energia en aquell projecte i probablement no hagués estat possible sense la meva aportació, però Alberto continua amb la revista amb bon pas, cosa que al revés seria impossible. Va ser una bonica aventura, creàrem una revista del no-res, vam aconseguir arribar a 15000 exemplars cada mes, totalment independent, que es repartien a les Balears, amb uns començaments molt romàntics en els quals repartíem la revista nosaltres mateixos amb bicicleta, porta a porta. Era una labor gairebé artesanal i posàvem molta èmfasi en els nostres principis de respecte a la terra, a l'ànima, a lo sa i lo natural. La revista em va ajudar molt a veure que podia crear els meus propis projectes, realitzar els meus propis somnis, amb el temps em vaig adonar que no estava fent el que realment volia, que era ésser artista. Com la revista ja caminava sola, vaig deixar el projecte per a fer el que faig ara.

6. Com vos va anar a la revetla de Sant Sebastià? La filosofia d'aquestes festes els darrers anys duen sempre debat; tu què en penses?

Tot el món vol actuar a Sant Sebastià. És una Revetla molt potent i l'ambient és bestial. És cert que hi ha aspectes millorables en l'organització de les festes, és un poc raro que en un mateix escenari toquem nosaltres amb la Luz Casal i barrejats amb Anegats. Jo faria una plaça del Folk, en la qual podrien sonar grups de ball de bot i si vols portar a un artista de renom que sigui algú que faci folk, respectant una línia. És més probable que algú que ve a ballar amb Caliu es quedi en la plaça si després ve per exemple Luar Na Lubre que si li poses a David Bisbal. I estic totalment d'acord amb les persones que protesten perquè no hi ha espai per a ballar. La ballada es fa per als balladors i els rotlos, ha d'estar previst l'espai per ballar a gust perquè forma part de la festa popular, sinó no és popular.

7. Ara ja sí, ens ha dit un gorrionet que Caliu és dins l'estudi de gravació, després de una dècada d'existència, deu ser vera? Pots avançar-nos qualque sorpresa?

Si, estem gravant el primer disc. Fins ara per circumstàncies no havíem arribat a gravar un disc, i després de 10 anys de marxa, per fi ha arribat el moment. Volem que el disc sigui un resum dels 10 anys de música de Caliu amb les cançons més importants d'aquesta dècada introduint alguna novetat en la llista. Esperem que us agradi!

Ha estat un plaer conèixer-te una mica més. M'han agradat molt les respostes, es veritat que estàs fet tot un artista. Moltes gràcies per passar una estona amb nosaltres.

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

One response to “Estrevistam a Albert Tugores

  • Maria

    Quin personatge més interessant! Madò ens dones a conèixer gent desconeguda pels balladors però que sempre els veim sonar allà dalt des cadafal. M’agrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: