Entonant un rap d'arrel

Panets, llonguets! Ens diuen els de poble. Però es que dins Ciutat hi som els Cataliners!

La lletra d’aquesta cançó m’ha recordat temps de quan era nina passejant amb el meu padrí Ramon per de vora des mercat de Santa Catalina. Gran barriada de ciutat, de pescadors de gerret i de peix que no té espina! 

Deixant anar els peixos l’autor d’aquesta cançó ens vol fer veure que el rap corre per tots els països, però a Mallorca no ha estat una cosa que hagi arrelat. Trobàvem fins ara qualque grup o cantant d’aquí però que no transmetia gens d’identitat i ni tan sols emprava la nostra llengua. Que parlem de rap al blog de Madò Llúcia no és una cosa gaire normal, ja ho sabeu, però volem dedicar un article a aquesta cançó d’arrel catalinera que per ventura comença a marcar l’inici del rap en la nostra llengua a Mallorca.

Aquí teniu l’enllaç, no dubteu en clickar! El rap de nosterra!

Anuncis

About madollucia

Som una jove balladora de ciutat. A aquesta plana escric una opinió molt personal sobre articles sobre les ballades, mostres i altres festes de la nostra cultura popular. Mostra totes les entrades de madollucia

One response to “Entonant un rap d'arrel

  • Miquel

    Nosterra
    Vittor
    És un virus que aviat s’aferra, s’estén per tot Mallorca i ningú no en xerra…
    Mos perdem completament: on és sa gent que defensa sa terra? On són es pares
    que et cantaven serra mamerra?
    Cada pic veig es padrí amb manco xerrera.
    Quanta estona fa que no hi ha sopes dins sa greixonera? Es temps no espera i se
    barata amb sa plorera; on és es nisperer i on és sa llimonera? Es corral torna
    desert: ja ningú hi juga. Ni tan sons queda sa tortuga amb sa seva lletuga.
    Just queda pell plena d’arrues… Ja està tot venut perquè hi entrin ses
    grues.
    I així és, perquè ben poc n’hem après i quants de pics se repeteix sa
    mateixa història? Si ho venem tot ja no mos queda res; qui no recorda aquelles
    parets de marès? Tot s’esvaeix com un miratge. On és sa padrina, que tant
    m’estima? O aquells majors fent unes quines… On se n’ha anat tota sa gent de
    Santa Catalina?
    Ja ningú em diu que duc peganyes i no m’arriba s’escalfor
    dedins sa cuina de sa foganya, ni de sa planxa, ni de cap sopa…
    S’escalfapanxes ja no vetla sa roba xopa. Aquell veinat entabenat ja no conta
    coverbos ni se passeja en camieta; no hi ha joans, ni margalides ni
    espardenyetes. No hi ha dolços horabaixes de nocilla dins ses magranetes, o
    aquells sopars en palangana…
    On és es blanc de sa paret? On és es verd de
    sa persiana? Totes ses noves agafau-les i veneu-les: tampoc sé veure una casa
    sense teules. Noves tendències però sempre puja es cost; no entendré mai ses
    cuines que no tenen rebost. On és sa pica de sa galania? Ja ningú escapça
    aquella planta enfilada a sa gelosia.
    On és es llaüt? Ja l’hem perdut? Sa
    gent ha crescut i on són es mites, què n’hem fet? Ningú no parla ja de Raixa,
    ja no queden margers, no, ni mestres d’aixa. Cap horabaixa a sa plaça es mes
    d’agost, ja no hi encalça es meu cosí petit sempre es mateix llagost. On? Que
    cap llegenda ja no sona; què és Bendinat i què és el Salt de la Bella
    Dona?
    Sa repadrina amb sa capsa de regalim; cada pic s’amaguen més es fonoll
    i es caragolins. On són es pins i on són ses alzines? On juguen ara es nins i
    nines?
    On és es quarto i sa coca ensucrada? A on s’amaga sa llet formatjada?
    On és es peix, on? On és sa llotja? On són ses busques i sa corda d’aquest
    rellotge?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: